Descarregar mp3
Seguim la nostra trajectòria per "La llista del Xesco", "Les pre-estrenes del Joan" i "L'espai temàtic", avui amb l'Uma Thurman. Ens hem entretingut un xic tot parlant de "L'imaginari del Doctor Parnassus (The Imaginarium of Doctor Parnassus, 2009), la última obra de Terry Gilliam com a director i, ja que estàvem, també vam entrar a analitzar la resta de la seva filmografia, plena d'excesos i de momentes memorables.
Que gaudiu del còctel de cinema!
dimarts, 27 d’octubre del 2009
dimarts, 20 d’octubre del 2009
El 6è programa, amb la sostenibilitat...
Descarregar mp3
La primera part del programa, sobre pel·lícules que hem vist: David (2), Francesc (1), Joan (3 preestrenes) i Xesco (5). El Jaume s'integra amb força i inicia el tema de la sostenibilitat, que el David introdueix amb documentació enciclopèdica. Ens queda pendent tractar amb més profunditat la llista de pel·lis sobre sostenibilitat, perquè el tema ha aixecat moltes passions entre nosaltres... The question is: "És la sostenibilitat un concepte purament burgès?". No està malament com a començament... Sentiu, sentiu, el 5è "Cinema sense condicions" de la temporada!!!!!
La primera part del programa, sobre pel·lícules que hem vist: David (2), Francesc (1), Joan (3 preestrenes) i Xesco (5). El Jaume s'integra amb força i inicia el tema de la sostenibilitat, que el David introdueix amb documentació enciclopèdica. Ens queda pendent tractar amb més profunditat la llista de pel·lis sobre sostenibilitat, perquè el tema ha aixecat moltes passions entre nosaltres... The question is: "És la sostenibilitat un concepte purament burgès?". No està malament com a començament... Sentiu, sentiu, el 5è "Cinema sense condicions" de la temporada!!!!!
dimecres, 14 d’octubre del 2009
El 5è programa... Àgora + Sitges + Binoche
Descarregar mp3
Avui, els comentaris sobre Alejandro Amenábar en relació amb l'estrena d'"Agora (2009)" ha ocupat la primera part de la primera part del programa, però també hem parlat, com cada temporada, amb Albert Rodríguez Modolell, el nostre corresponsal al Festival de Sitges, sobre el palmarès de la 43a edició.
I també han cabut les "Pre-estrenes del Joan" i "La llista del Xesco".
A la segona part, unanimitat a l'hora d'entusiasmar-nos amb la figura actoral i artística de Juliette Binoche, el nostre tema d'avui.
Us imagineu una pel·lícula d'Amenábar protagonitzada per la Binoche? Nosaltres de moment no... Sentiu el programa (si cal, de nou) i sabreu per què!
Avui, els comentaris sobre Alejandro Amenábar en relació amb l'estrena d'"Agora (2009)" ha ocupat la primera part de la primera part del programa, però també hem parlat, com cada temporada, amb Albert Rodríguez Modolell, el nostre corresponsal al Festival de Sitges, sobre el palmarès de la 43a edició.
I també han cabut les "Pre-estrenes del Joan" i "La llista del Xesco".
A la segona part, unanimitat a l'hora d'entusiasmar-nos amb la figura actoral i artística de Juliette Binoche, el nostre tema d'avui.
Us imagineu una pel·lícula d'Amenábar protagonitzada per la Binoche? Nosaltres de moment no... Sentiu el programa (si cal, de nou) i sabreu per què!
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Comentari al programa d'en Hitler
Hola, un amic em va enviar un comentari respecte al programa que tractavem la figura d'en Hitler dins del món cinematogràfic, amb el seu permís el reprodueixo:
Hola, David.
He estat escoltant l'àudio de Cinema sense condicions al voltant de la figura de Hitler. El programa, com els altres dos que vaig escoltar, m'ha semblat prou interessant. Hi ha alguna patinada a l'hora d'introduir les peces musicals o les telefonades, però la veritat és que sempre resoleu amb simpatia l'entrebanc. Trasmet les meves felicitacions a tot l'equip. Bé. El comentari que et vull fer té a veure amb algunes opinions que has donat en el programa: en particular, et sorprenies de què la fabulosa estructura burocràtica del nazisme s'hagués enfonsat amb la mort de Hitler, com si aquest hagués estat com la clau de volta d'aquell sistema, i et sorprenies també de com aquest tipus de règim hagués prosperat en el si d'una cultura filosòfica, científica i artística exquisida.
Pel que fa a la primera qüestió, jo penso que les coses es van esdevenir històricament al contrari: només després de portar la guerra a tota Europa i haver desenvolupat -amb la col·laboració essencial de Himmler- la Solució Final, només després del sacrifici del seu país, assetjat pels soviètics i els aliats a banda i banda, Hitler es va suïcidar al seu búnker. Primer va caure l'entramat, després la figura destacada, doncs. Ell era, en tot cas, la darrera peça carismàtica que necessitava tota una maquinària burocràtica per a justificar-se davant d'una autoritat política concreta: Hitler era el producte del nazisme, no a l'inrevés, perquè, com és obvi, qualsevol altre individu sense escrúpols i amb la mateixa psicologia ressentida hauria pogut sorgir en el seu lloc. I a Alemanya li sobraven individus d'aquesta mena tot just acabar la Primera Guerra Mundial i imposar-se les vergonyoses condicions del Tractat de Versalles.
Pel que fa a la segona qüestió, és a dir, com es va poder generar una ideologia com el feixisme en el si de la cultura centreeuropea més refinada, el cas és que ha estat un enigma històric fins no fa gaire, jo diria. Hi ha dos llibres que a mi em van ajudar a entendre això: el primer és Modernidad y ambivalencia, de Zygmunt Bauman, del qual vaig fer una recensió en la revista de la qual sóc coeditor http://www.ub.edu/astrolabio/Recensiones3cast.htm (per si t'interessa) i el segon és Los verdugos voluntarios de Hitler, de Goldhagen. La intuïció de Bauman -que, á més, va escriure Modernidad y holocausto- és la que em sembla més correcta: el feixisme, i la seva derivació genocida, amb el nazisme, no respon a la dimensió cultural, sinó a l'industrialisme modern. Si un imagina -com la modernitat ha fet sovint- el model d'una societat perfecta, i aquest model és àmpliament compartit, aleshores està socialment justificat esborrar o treure del mig tot allò -orgànic (humà o animal) i inorgànic- amb capacitat per embrutar aquesta imatge. I els mètodes industrials moderns, amb el seu culte a l'eficiència i la rapidesa, subministren els mecanismes per portar a terme aquest objectiu. La burocràcia nazi, juntament amb la dedicada específicament a les gestions de la concentració i extermini de les races considerades indesitjables, representa la demostració de què el mal pot ser perfectament racional. La societat alemanya -i, tal vegada, aquí està el motiu de l'enigma- no era només la societat de Max Planck, Wilhelm Dilthey, Ernst Cassirer, Albert Einstein o W. Amadeus Mozart, sinó que, fonamentalment, en el periode d'entreguerres, era la societat de l'atur massiu, la fam, la devaluació del marc, la indústria (Siemens, Krupp, etc.), la polarització política de Weimar, el ressentiment dels vençuts, etc. Veure-la només pel seu cantó cultural és, doncs, el motiu de l'enigma.
No m'enrotllo més.
Lluís
Hola, David.
He estat escoltant l'àudio de Cinema sense condicions al voltant de la figura de Hitler. El programa, com els altres dos que vaig escoltar, m'ha semblat prou interessant. Hi ha alguna patinada a l'hora d'introduir les peces musicals o les telefonades, però la veritat és que sempre resoleu amb simpatia l'entrebanc. Trasmet les meves felicitacions a tot l'equip. Bé. El comentari que et vull fer té a veure amb algunes opinions que has donat en el programa: en particular, et sorprenies de què la fabulosa estructura burocràtica del nazisme s'hagués enfonsat amb la mort de Hitler, com si aquest hagués estat com la clau de volta d'aquell sistema, i et sorprenies també de com aquest tipus de règim hagués prosperat en el si d'una cultura filosòfica, científica i artística exquisida.
Pel que fa a la primera qüestió, jo penso que les coses es van esdevenir històricament al contrari: només després de portar la guerra a tota Europa i haver desenvolupat -amb la col·laboració essencial de Himmler- la Solució Final, només després del sacrifici del seu país, assetjat pels soviètics i els aliats a banda i banda, Hitler es va suïcidar al seu búnker. Primer va caure l'entramat, després la figura destacada, doncs. Ell era, en tot cas, la darrera peça carismàtica que necessitava tota una maquinària burocràtica per a justificar-se davant d'una autoritat política concreta: Hitler era el producte del nazisme, no a l'inrevés, perquè, com és obvi, qualsevol altre individu sense escrúpols i amb la mateixa psicologia ressentida hauria pogut sorgir en el seu lloc. I a Alemanya li sobraven individus d'aquesta mena tot just acabar la Primera Guerra Mundial i imposar-se les vergonyoses condicions del Tractat de Versalles.
Pel que fa a la segona qüestió, és a dir, com es va poder generar una ideologia com el feixisme en el si de la cultura centreeuropea més refinada, el cas és que ha estat un enigma històric fins no fa gaire, jo diria. Hi ha dos llibres que a mi em van ajudar a entendre això: el primer és Modernidad y ambivalencia, de Zygmunt Bauman, del qual vaig fer una recensió en la revista de la qual sóc coeditor http://www.ub.edu/astrolabio/Recensiones3cast.htm (per si t'interessa) i el segon és Los verdugos voluntarios de Hitler, de Goldhagen. La intuïció de Bauman -que, á més, va escriure Modernidad y holocausto- és la que em sembla més correcta: el feixisme, i la seva derivació genocida, amb el nazisme, no respon a la dimensió cultural, sinó a l'industrialisme modern. Si un imagina -com la modernitat ha fet sovint- el model d'una societat perfecta, i aquest model és àmpliament compartit, aleshores està socialment justificat esborrar o treure del mig tot allò -orgànic (humà o animal) i inorgànic- amb capacitat per embrutar aquesta imatge. I els mètodes industrials moderns, amb el seu culte a l'eficiència i la rapidesa, subministren els mecanismes per portar a terme aquest objectiu. La burocràcia nazi, juntament amb la dedicada específicament a les gestions de la concentració i extermini de les races considerades indesitjables, representa la demostració de què el mal pot ser perfectament racional. La societat alemanya -i, tal vegada, aquí està el motiu de l'enigma- no era només la societat de Max Planck, Wilhelm Dilthey, Ernst Cassirer, Albert Einstein o W. Amadeus Mozart, sinó que, fonamentalment, en el periode d'entreguerres, era la societat de l'atur massiu, la fam, la devaluació del marc, la indústria (Siemens, Krupp, etc.), la polarització política de Weimar, el ressentiment dels vençuts, etc. Veure-la només pel seu cantó cultural és, doncs, el motiu de l'enigma.
No m'enrotllo més.
Lluís
Si la cosa funciona...Allen torna a Nova York
Font original
Traducció al català:
El Woody Allen de sempre. Bon narrador d'històries, enginyós en alguns recursos -el protagonista parlant a càmera en diversos moments, inclòs inici i desenllaç-, divertit ... però també cínic i desesperançat, a voltes amb l'amor i el desamor, la felicitat i la desgràcia, el sentit de la vida i la religió. Si de cas alguna cosa canvia en la mirada d'Allen és la senectut del protagonista: Boris, interpretat per Larry David, còmic conegut sobretot per la 'sitcom' Seinfeld, i que esdevé aquí el 'alter ego' de Woody Allen, fins i tot amb innegables paral·lelismes autobiogràfics, apuntats pels personatges de Evan Rachel Wood i Patricia Clarkson.
Un psicoanalista podria parlar segurament de narcisisme i de coartada empescada per Allen per justificar-se en la tardor de la vida -fa dos anys morien els seus admirats mestres Ingmar Bergman i Michelangelo Antonioni- , aquest principi que dóna títol al film i que repeteix contínuament el protagonista, "si la cosa funciona" ... La idea seria que qualsevol decisió que es prengui en aquesta vida seria correcta, sense amb ella s'assoleix certa tranquil·litat, pau, equilibri ... encara que res garanteixi que les relacions o compromisos nascuts d'aquestes decisions vagin a durar un temps il·limitat. De manera que Allen dóna un gir argumental a les vides dels diferents personatges del film, per il·lustrar, rient del racionalisme de Boris, i donant-li finalment la raó existencial al pur atzar. No obstant això, resulta significatiu que, en pla iconoclasta, es concedeixi el benefici del dubte de "si la cosa funciona" a una relació homosexual i a un 'ménage-à-trois', i no en canvi al cristianisme conservador dels personatges del sud , que Allen ridiculitza presentant-lo com poc menys que un estadi mental infantil i frustrant.
Anar fent boca....Cinema sostenible
Hola a tots, de cara a la setmana que ve que toca el tema "Cinema sostenible" podeu anar fent boca amb tot aquest llistat de films que es poden considerar com a tals. Hi ha barreja de films d'animació, de ciència ficció, documentals, films clàssics que ja tractaven aquest tema que potser considerem més actual. Tot un ventall variat de films que ens poden sensibilitzar per ser més curosos amb aquest planeta que estem maltractant.
2. WALL·E
9. El oso
10. Acción civil
11. ¿Quién mató al coche eléctrico?
12. Gomorra
13. The Corporation
15. Waterworld
16. Bambi
17. Búho Gris
18. Cien clavos
19. Corriendo libre
20. Colmillo blanco
21. Cuando el destino nos alcance
23. Dersu Uzala
24. Defensa
25. Grizzly Man
28. El hombre que susurraba a los caballos
29. Encuentros en el fin del mundo
32. Fiesta de fuego
34. Koyaanisqatsi
36. El día de mañana
37. Gattaca
38. El nuevo mundo
39. Apocalypto
41. Las aventuras de Jeremiah Johnson
42. Las ratas
43. Hombres de Aran
44. El secreto de la isla de las focas
45. Master and Commander. Al otro lado del mundo
46. Nausicaä del Valle del Viento
48. Planeta Tierra
51. Un tipo genial
53. Volando libre
55. La hora 11
56. Baraka
59. Star Trek IV - Misión: Salvar la Tierra
61. Happy Feet. Rompiendo el hielo
65. Lungo il fiume
66. Greystoke, la leyenda de Tarzán, el rey de los monos
68. La misión
69. Whale Rider
70. Parque Jurásico
71. ¡Hatari!
72. Nacida libre
74. Robinson Crusoe
75. King Kong
76. Tierra
79. Nosotros alimentamos al mundo
80. Miss Potter
82. El rey León
87. La playa
89. Limbo
91. El libro de la selva (1942)
92. El hombre de una tierra salvaje
93. Urga
95. Aguirre, la cólera de Dios
97. Silkwood
99. El incidente
100. Profecía malditadimarts, 6 d’octubre del 2009
Si Verhoven va fer "El quart home"... Nosaltres hem fet el 4t programa!
Descarregar mp3
"La llista del Xesco", "Les pre-estrenes del Joan"... les seccions habituals, vaja! A "Temes del cinema", avui, Luchino Visconti. La música, de Nino Rota i Ennio Morricone... casi ná!
Rosa Mª, et trobem a faltar!
"La llista del Xesco", "Les pre-estrenes del Joan"... les seccions habituals, vaja! A "Temes del cinema", avui, Luchino Visconti. La música, de Nino Rota i Ennio Morricone... casi ná!
Rosa Mª, et trobem a faltar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)