Cinema sense condicions és un programa del grup Panorames de cinema.

dimecres, 30 de novembre del 2011

La llista del Xesco (11è. programa)

Com el David ens presentava a Hitchcock, vaig voler recuperar un clàssic del mestre del suspens de l'any 1944 i del que parlaré primer. Tot seguit, ampliant el nostre repàs pel cinema dels anys 70, recuperarem dos films de 1979:

-"Nàufrags" (1944) d'Alfred Hitchcock: Retorn al cinema clàssic en aquesta secció amb aquesta aventura coral i crítica antibèl·lica, ambientada en un bot salvavides, desprès que un atac militar enfonsés el vaixell on viatjaven. Una agressiva periodista (magnífica Tallulah Bankhead), un maleducat mariner, un empressari i un alemany que recullen, entre d'altres, conformen aquest microcosmos social del que no surt mai el director en els 90 minuts de metratge. Relacions amoroses, baralles, amotinaments, una amputació, fins i tot, l'assassinat col·lectiu, ens parlen de la condició humana en situacions al límit. Hitchcock, coneixedor dels gustos de l'espectador, ens fa un exercici cinematogràfic que prefigurava la seva mestria.

-"La fúria" (1979) de Brian de Palma: I parlant de Hitchcock, direm que a Brian de Palma se'l va qualificar de mestre del suspens a la dècada dels 80, afirmació amb la que no estic d'acord. Aquesta aberració en forma de pel·lícula té a un ancià Kirk Douglas fent d'home d'acció, en una trama on els serveis d'intel·ligència americans i els fets paranormals creen una atmosfera ridícula de comprendre. Un guió bastant pobre que no es salva per enlloc, ni amb la presència sempre potent de John Cassavettes, d'aquesta raresa que acaba en un bany de sang, morint fins i tot l'apuntador. Molt fluixeta.

-"1941" (1979) de Steven Spielberg: Un "divertimento" que prefigurava l'espectacle visual que compondria el cinema dels 80 del senyor Spielberg. Desprès de la derrota nordamericana a Pearl Harbour al 1941, es té por que els japonesos vulguin destruir els Estats Units. Ambientada a Los Àngeles del moment, "groupies", militars, pilots, i patriotes del tres al quart, entren en joc en aquesta comèdia esbojarrada, molt americana i a vegades carregosa. Això sí: visualment espectacular. John Belushi, Dan Akroyd, fins i tot, Christopher Lee, composen aquesta cinta coral ple de dinamisme i moviment. Bon muntatge, bona ambientació i bons gags.

dimarts, 29 de novembre del 2011

11è CsC de la temporada:
Un método peligroso, de David Cronenberg;
i David Muntané presenta: Alfred Hitchcock!

Onzena tertúlia de cinema de la temporada a Ràdio Desvern.


L'obra i la figura d'Alfred Hitchcock ha obert i ha tancat l'espai d'avui, amb la introducció de David Muntané i la rèplica de la resta de l'equip, excepte Carme Nebot i Joan Morros, als que hem trobat a faltar.

Entre Hitchcock i Hitchcock, els clàssics moderns de la Llista del Xesco, i totes les referències que aquests films ens van suggerint...

Ah! I la glossa de Rosa Mª sobre Un método peligroso...


... l'últim film estrenat del director David Cronenberg

Fins d'aquí a dues setmanes, us desitgem...

... Bon profit de ràdio i de cinema!

dimecres, 23 de novembre del 2011

La llista del Xesco (10è. programa)

Aquesta setmana hem comentat, en aquesta secció del CsC, tres clàssics de, concretament, l'any 1979:

-"Kramer contra Kramer" (1979) de Robert Benton: amb Dustin Hoffman i una joveneta Meryl Streep que apuntava maneres. Un film de divorcis entre un publicista molt ocupat i la seva dona que opta per abandonar el seu fill temporalment en favor de la seva pròpia necessitat de realitzar-se com a persona. El nen, que fa un paper molt encertat, es trobarà al mig d'aquesta disputa judicial dels pares per aconseguir la seva custòdia. Un tema que a l'Espanya del moment va ser prou escandalòs ja que el divorci es va instaurar el 1981. Una pel·lícula clara, directa i molt correcta.

-"Nosferatu, el vampir de la nit" (1979) de Werner Herzog: amb un terrorífic Klaus Kinski en el paper principal, una fràgil Isabelle Adjani i un ferm Bruno Ganz. Un homenatge directe i clar al clàssic de Murnau en algunes escenes, de gran bellesa fotogràfica i la fredor característica d'aquest director. Molt interessant i molt encisadora per la seva honestedat cinematogràfica.

-"El relleu" (1979) de Peter Yates: un film fluix d'aquells de competició esportiva on al final guanya el més desfavorit. Dennis Cristopher i Dennis Quaid, tots dos molt joves, són els destacats "gamberros" d'una colla de quatre nois que no volen treballar ni estudiar. Un d'ells descobreix el ciclisme i el seu amor per Itàlia, creant-se un personatge que li portarà problemes familiars i amorosos. Indiana és el lloc triat i la seva famosa universitat, entraran en competició amb una cursa ciclista on els "picapedrers" (els representants de les famílies humils) guanyaran demostrant el seu esperit de lluita.

dimarts, 22 de novembre del 2011

10è CsC de la temporada:
Clàssics, estrenes, cartellera
i films del mes ex aequo:
L'arbre de la vida i Melancholia!

En la desena tertúlia de cinema de la temporada a Ràdio Desvern...


... hem tingut una nova allau de referències cinematogràfiques i de totes les índoles.

Les pel·lícules més destacades avui han estat: Kramer contra Kramer, Nosferatu (la de Murnau i la de Herzog), Drácula de Bram Stoker, la saga Crepúsculo, El relleu, Un dios salvaje, Catalunya Über Alles! i, com a films del mes ex aequo, L'arbre de la vida i Melancholia.

Bon profit de cinema!

dijous, 17 de novembre del 2011

La llista del Xesco (9è. programa)

Repassem els tres clàssics del cinema dels 70 que vàrem poder comentar aquest dimarts al CsC:

-"Network, un món implacable" (1976) de Sidney Lumet: una crua visió de la televisió nordamericana dels anys 70, on la telescombraria estava ja a l'ordre del dia. Faye Dunaway és una implacable, i valgui la redundància, creativa que vol escorcollar en les misèries humanes fins el límit d'emetre un assassinat en directe. L'ànsia del poder del seu cap Robert Duvall i la relació amor/treball amb William Holden, tanquen aquest cercle catòdic amb la magistral participació de Peter Finch com el gran presentador reconvertit en predicador de gran audiència. Per aquells que la vegin no trobaran gaire diferència amb l'actual canal Tele 5.

-"Suspiria" (1978) de Dario Argento: En la seva etapa més barroca i sanguinolenta, aquest director italià ens ubica a una ballarina nordamericana (Jessica Harper) en una acadèmia alemanya dirigida per una colla de bruixes. Colors estridents, música de gospirs, hemoglobina vermell elèctric i moments "gore" són els elements d'aquesta ximplesa, en la que trobem a un jove i inexpert Miguel Bosé entre noies perseguides per la mà de la mort. Una pel·lícula de gènere d'aquelles de culte simpàtica de veure.

-"Benvingut, Mr. Chance" (1979) de Hal Ashby: Un excel·lent Peter Sellers (en el el seu primer paper dramàtic) i ple de contenció, dóna vida al carismàtic Chance Gardener, un jardiner de mires curtes que ha estat tota la seva vida a casa d'un senyor, exercint aquesta tasca, sense passat i amb la única il·lusió a la vida de veure la televisió. Sense estudis i basant la seva filosofia de vida en els conceptes bàsics de la jardineria, entra en contacte amb un magnat (Melvyn Douglas) i la seva esposa (Shirley McLaine) amb qui crearà un triangle d'amistat i amor innocent mai vist al cinema. Fins i tot, la seva ximpleria el portarà a conèixer al president dels Estats Units i convertir-se en una estrella mediàtica. Tendre, amable i peculiar.

dimarts, 15 de novembre del 2011

9è CsC de la temporada:
Més clàssics dels anys 70, cartellera
i La masculinitat al cinema:
Un triomf femení
!

En la novena tertúlia de cinema de la temporada a Ràdio Desvern...


... hem tornat a destacar Melangia...


..., de Lars Trier, com una de les pel·lícules més importants de la temporada.

Juntament amb ella, una nova tríada de pel·lícules dels anys 70', visionades i valorades per Xesco Ramos, a la seva ja famosa llista.

I 5 metros cuadrados...


... comentada per Joan Morros, David Muntané i Francesc Aguilar; ha estat l'últim argument cinematogràfic important a la primera part del programa.

I la segona part, el tema de la setmana: La masculinitat al cinema: Un triomf femení, introduït per Jaume Vidal, a partir d'un article de nom similar, signat pel crític de cinema Jordi Costa, que podeu llegir tot clicant aquí.

Bon profit de cinema!

dijous, 10 de novembre del 2011

La llista del Xesco (8è. programa)

Tenim tres grans clàssics per aquesta secció del CsC:

-"La última bogeria" (1976) de Mel Brooks. Una de les excentricitats d'aquest humorista i director de cinema que al costat de Marty Feldman (el mític Igor) i de Dom DeLouise es coverteixen en els salvadors d'una "major" de cinema fent una pel·lícula ¿muda?. Aquests tres esbojarrats aconsegueixen amb les seves gràcies convèncer a grans artistes dels anys 70 com James Caan, Burt Lancaster, Liza Minnelli o Anne Bancroft entre d'altres per donar catxé al film. Tots ells s'apuntaran a les tonteries d'aquest tercet que d'aquesta manera i sense dir una paraula, converteixen aquesta cinta en un "divertimento" apte per tota la família.

-"Novecento" (1976) de Bernardo Bertolucci. Immensa aquesta disecció político-social de la Itàlia de la primera meitat del segle XX. Des del microcosmos d'una vila italiana es planteja la situació del moment extensible al país: la situació camperola, l'esclat del nazisme, l'arribada del futurisme, la vida burgesa, el final de la II Guerra Mundial i l'aixecament comunista. Cinc hores de pel·lícula repartida en dos actes, on la bellesa visual de Vitorio Storaro enlluerna a l'espectador, sent la llarga durada del metratge un impediment pel gaudi de la cinta, però a la vegada imprescindible de visionar. Gerard Depardieu està espectacular i Robert de Niro i Donald Suherland en estat de gràcia. 

-"All that jazz" (1979) de Bob Fosse. Roy Scheider broda el seu millor paper cinematogràfic donant vida a aquest coreògraf perfeccionista amant dels psicofàrmacs, l'alcohol i el tabac. Està preparant un musical de gran volada alhora que està montant un documental sobre un humorista nordamericà. Fosse, amant de l'estètica musical, ens deixa bocabadats en els números de ball per la seva originalitat i frescor. Amb una estètica una mica vinculada als anys 70, hi ha un muntatge en paral·lel amb el flirteig del protagonista amb l'àngel de la mort (Jessica Lange) i el deliri final, potser un dels més irreverents i encisadors mai vistos. Una obra d'art.

dimarts, 8 de novembre del 2011

8è CsC de la temporada:
El Cineclub Utopia,
els clàssics, les estrenes
i L'era de les profecies!

Vuitena tertúlia de cinema de la temporada a Ràdio Desvern...


... I amb l'equip al complet!

Totes les pel·lícules que us pugueu imaginar (Novecento, Margin Call, Tintin, All that jazz, La voz dormida, Nadir i Sadin: historia d'una separació, Eva...) i moltes més han estat objecte d'anàlisi a la primera part del progama.

També hem estat amb el Cineclub Utopia, del Casal de joves, que aquest divendres a les 22:30 passen Mistery Train...


... una de les obres més hilarants i paradigmàtiques de l'estil de Jim Jarmusch.

A la segona part, Joan Morros ha fet un categòric al·legat contra la manipulació sectària, per tal d'introduir el tema de la setmana: L'era de les profecies.

Bon profit de cinema!