Cinema sense condicions és un programa del grup Panorames de cinema.

dijous, 10 de novembre del 2011

La llista del Xesco (8è. programa)

Tenim tres grans clàssics per aquesta secció del CsC:

-"La última bogeria" (1976) de Mel Brooks. Una de les excentricitats d'aquest humorista i director de cinema que al costat de Marty Feldman (el mític Igor) i de Dom DeLouise es coverteixen en els salvadors d'una "major" de cinema fent una pel·lícula ¿muda?. Aquests tres esbojarrats aconsegueixen amb les seves gràcies convèncer a grans artistes dels anys 70 com James Caan, Burt Lancaster, Liza Minnelli o Anne Bancroft entre d'altres per donar catxé al film. Tots ells s'apuntaran a les tonteries d'aquest tercet que d'aquesta manera i sense dir una paraula, converteixen aquesta cinta en un "divertimento" apte per tota la família.

-"Novecento" (1976) de Bernardo Bertolucci. Immensa aquesta disecció político-social de la Itàlia de la primera meitat del segle XX. Des del microcosmos d'una vila italiana es planteja la situació del moment extensible al país: la situació camperola, l'esclat del nazisme, l'arribada del futurisme, la vida burgesa, el final de la II Guerra Mundial i l'aixecament comunista. Cinc hores de pel·lícula repartida en dos actes, on la bellesa visual de Vitorio Storaro enlluerna a l'espectador, sent la llarga durada del metratge un impediment pel gaudi de la cinta, però a la vegada imprescindible de visionar. Gerard Depardieu està espectacular i Robert de Niro i Donald Suherland en estat de gràcia. 

-"All that jazz" (1979) de Bob Fosse. Roy Scheider broda el seu millor paper cinematogràfic donant vida a aquest coreògraf perfeccionista amant dels psicofàrmacs, l'alcohol i el tabac. Està preparant un musical de gran volada alhora que està montant un documental sobre un humorista nordamericà. Fosse, amant de l'estètica musical, ens deixa bocabadats en els números de ball per la seva originalitat i frescor. Amb una estètica una mica vinculada als anys 70, hi ha un muntatge en paral·lel amb el flirteig del protagonista amb l'àngel de la mort (Jessica Lange) i el deliri final, potser un dels més irreverents i encisadors mai vistos. Una obra d'art.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada