Cinema sense condicions és un programa del grup Panorames de cinema.

dimecres, 30 de novembre del 2011

La llista del Xesco (11è. programa)

Com el David ens presentava a Hitchcock, vaig voler recuperar un clàssic del mestre del suspens de l'any 1944 i del que parlaré primer. Tot seguit, ampliant el nostre repàs pel cinema dels anys 70, recuperarem dos films de 1979:

-"Nàufrags" (1944) d'Alfred Hitchcock: Retorn al cinema clàssic en aquesta secció amb aquesta aventura coral i crítica antibèl·lica, ambientada en un bot salvavides, desprès que un atac militar enfonsés el vaixell on viatjaven. Una agressiva periodista (magnífica Tallulah Bankhead), un maleducat mariner, un empressari i un alemany que recullen, entre d'altres, conformen aquest microcosmos social del que no surt mai el director en els 90 minuts de metratge. Relacions amoroses, baralles, amotinaments, una amputació, fins i tot, l'assassinat col·lectiu, ens parlen de la condició humana en situacions al límit. Hitchcock, coneixedor dels gustos de l'espectador, ens fa un exercici cinematogràfic que prefigurava la seva mestria.

-"La fúria" (1979) de Brian de Palma: I parlant de Hitchcock, direm que a Brian de Palma se'l va qualificar de mestre del suspens a la dècada dels 80, afirmació amb la que no estic d'acord. Aquesta aberració en forma de pel·lícula té a un ancià Kirk Douglas fent d'home d'acció, en una trama on els serveis d'intel·ligència americans i els fets paranormals creen una atmosfera ridícula de comprendre. Un guió bastant pobre que no es salva per enlloc, ni amb la presència sempre potent de John Cassavettes, d'aquesta raresa que acaba en un bany de sang, morint fins i tot l'apuntador. Molt fluixeta.

-"1941" (1979) de Steven Spielberg: Un "divertimento" que prefigurava l'espectacle visual que compondria el cinema dels 80 del senyor Spielberg. Desprès de la derrota nordamericana a Pearl Harbour al 1941, es té por que els japonesos vulguin destruir els Estats Units. Ambientada a Los Àngeles del moment, "groupies", militars, pilots, i patriotes del tres al quart, entren en joc en aquesta comèdia esbojarrada, molt americana i a vegades carregosa. Això sí: visualment espectacular. John Belushi, Dan Akroyd, fins i tot, Christopher Lee, composen aquesta cinta coral ple de dinamisme i moviment. Bon muntatge, bona ambientació i bons gags.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada