Cinema sense condicions és un programa del grup Panorames de cinema.

dijous, 18 de novembre del 2010

La llista del Xesco (9è programa)

No sempre els clàssics han de ser obres mestres de la cinematografia. Avui en recordarem tres dels finals dels anys 60 que han envellit prou malament des del punt de vista del segle XXI:

-"La llegenda de Lylah Clare" (1968) dirigida per l'irregular Robert Aldrich, amb una mediocre Kim Novak i les actuacions de Peter Finch i Ernst Borgnine. Pel·licula de suplantació física y mental d'una diva morta a la qual se li vol retre un homenatge en forma de biopic. Sobreactuacions, efectes ridículs i un previsible final són les característiques d'un film curiòs però de baixa qualitat artística.

-"Topaç" (1969) dirigit per Alfred Hitchcock, interpretada per John Forsythe com a protagonista i secundaris de luxe com Michel Piccoli o Philippe Noiret. Hitchcock recupera la intriga d'espies a l'estil de "Sabotatge", entre d'altres de la seva filmografia. L'organització Topaç és un grup d'espionatge que actua a Europa i que controla tot el moviment nuclear entre Rússia i Cuba a la vegada que aquests s'enfronten amb els Estats Units en la famosa guerra freda. Cinta avorrida, desfasada temàticament i molt poc hitchconiana en els enquadraments i el montatge.

-"Un home anomenat cavall" (1970) dirigit pel desconegut Elliot Silverstein i on destaca, bàsicament, el descobriment interpretatiu de Richard Harris. Basada en una historia real, aquest lord anglès de viatge de plaer per les Muntanyes Rocalloses és apresat pel indis. El segresten i el redueixen al nivell jeràrquic animal en forma de cavall humà. A partir d'aquí veurem com es va submergint en les tradicions d'aquesta ètnia fins arribar a ser el cap de la tribu. Memorable l'escena del ritus del sol. Un film per passar l'estona i aprendre una mica sobre els indígenes i el seu tarannà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada