Recordem tres rareses dels anys anys 70 realment interessants:-"L'home que va caure a la Terra" (1975) de Nicolas Roeg: amb un jovenet i glamuròs David Bowie que demostrava que podia cantar i actuar la mar de be. En aquesta història "sci-fi", l'artista és un extraterrestre que arriba a la Terra per descobrir les nostres costums amb la intenció de tornar al seu planeta on l'esperen esposa i fills. Per diferents qüestions haurà de patir les maneres terràquies en un exercici peculiar i de culte per banda d'aquest excepcional director a descobrir per les noves generacions. Destaca la llibertat sexual de l
es seves escenes de llit.
es seves escenes de llit.-"Casanova" (1976) de Federico Fellini: amb un superb Donald Sutherland en el paper d'aquest aventurer i amant venecià que en el seu periple per Europa demostrarà el seu potencial amatori a qualsevol dona, sigui per plaer o per conveniència. Excepcional l'imaginari de Fellini on el teatre antic i les maneres mítiques es barregen amb una posada en escena d'excel·lent ambientació.
-"La balada de Bruno Stroszek" (1976) de Wener Herzog: protagonitzada pel propi Bruno Stroszek. Aquest alternatiu director alemany pretén retratar a aquest músic de carrer, petit, brut i bon home, recent sortit de la pressó. Al costat d'un veí paternal i d'una prostituta amiga d'ell marxen als Estats Units a recercar el somni americà. Allà s'adonaran que aquest es fals, en una magnífica segona part on tots tres immigrants germànics entren en un procés de malentesos i d'abandonament amb els americans, on la diferència idiomàtica sí que és un problema. Al final, tot marxa de les mans de Bruno, atracant establiments i suicidant-se en un final patètic i surrealista per l'ambientació i el soroll. Recomanable aquesta pel·lícula menor al costat de "Woyzeck".
-"La balada de Bruno Stroszek" (1976) de Wener Herzog: protagonitzada pel propi Bruno Stroszek. Aquest alternatiu director alemany pretén retratar a aquest músic de carrer, petit, brut i bon home, recent sortit de la pressó. Al costat d'un veí paternal i d'una prostituta amiga d'ell marxen als Estats Units a recercar el somni americà. Allà s'adonaran que aquest es fals, en una magnífica segona part on tots tres immigrants germànics entren en un procés de malentesos i d'abandonament amb els americans, on la diferència idiomàtica sí que és un problema. Al final, tot marxa de les mans de Bruno, atracant establiments i suicidant-se en un final patètic i surrealista per l'ambientació i el soroll. Recomanable aquesta pel·lícula menor al costat de "Woyzeck".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada