Font original
Traducció al català:
El Woody Allen de sempre. Bon narrador d'històries, enginyós en alguns recursos -el protagonista parlant a càmera en diversos moments, inclòs inici i desenllaç-, divertit ... però també cínic i desesperançat, a voltes amb l'amor i el desamor, la felicitat i la desgràcia, el sentit de la vida i la religió. Si de cas alguna cosa canvia en la mirada d'Allen és la senectut del protagonista: Boris, interpretat per Larry David, còmic conegut sobretot per la 'sitcom' Seinfeld, i que esdevé aquí el 'alter ego' de Woody Allen, fins i tot amb innegables paral·lelismes autobiogràfics, apuntats pels personatges de Evan Rachel Wood i Patricia Clarkson.
Un psicoanalista podria parlar segurament de narcisisme i de coartada empescada per Allen per justificar-se en la tardor de la vida -fa dos anys morien els seus admirats mestres Ingmar Bergman i Michelangelo Antonioni- , aquest principi que dóna títol al film i que repeteix contínuament el protagonista, "si la cosa funciona" ... La idea seria que qualsevol decisió que es prengui en aquesta vida seria correcta, sense amb ella s'assoleix certa tranquil·litat, pau, equilibri ... encara que res garanteixi que les relacions o compromisos nascuts d'aquestes decisions vagin a durar un temps il·limitat. De manera que Allen dóna un gir argumental a les vides dels diferents personatges del film, per il·lustrar, rient del racionalisme de Boris, i donant-li finalment la raó existencial al pur atzar. No obstant això, resulta significatiu que, en pla iconoclasta, es concedeixi el benefici del dubte de "si la cosa funciona" a una relació homosexual i a un 'ménage-à-trois', i no en canvi al cristianisme conservador dels personatges del sud , que Allen ridiculitza presentant-lo com poc menys que un estadi mental infantil i frustrant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada