Tres pel·lícules d'allò més interessant han estat les protagonistes dels clàssics que hem comentat al vuitè programa de Cinema sense Condicions. Recordem-les:
-"Cul de sac" (1966): una de les bogeries de Roman Polanski, amb un histriònic David Pleasence, la seva infidel parella (Françoise Dorleac) i un gangster de poca monta interpretat magistralment per Lionel Stander. L'arribada d'uns atracadors a un castell aïllat on viuen una curiosa parella fa trontollar la tranquilitat d'aquests. La situació es descontrola fins l''assassinat. Ho deixarem aquí perque d'aquesta manera
us animeu a veure-la.
-"Cul de sac" (1966): una de les bogeries de Roman Polanski, amb un histriònic David Pleasence, la seva infidel parella (Françoise Dorleac) i un gangster de poca monta interpretat magistralment per Lionel Stander. L'arribada d'uns atracadors a un castell aïllat on viuen una curiosa parella fa trontollar la tranquilitat d'aquests. La situació es descontrola fins l''assassinat. Ho deixarem aquí perque d'aquesta manera
us animeu a veure-la.-"Trens rigurosament vigilats" (1967): deliciosa cinta txeca dirigida per Jirí Menzel sobre un jove (Vaclav Neckár) que fa d'aprenent de cap d'estació. L'acció del film es centra en una petita estació de tren en plena ocupació nazi on passaran tota una sèrie de situacions absurdes, eròtiques i dramàtiques. Un compendi portat amb una traça de cinema clàssic que no deixa indifer
ent i en un elegant blanc i negre.
-"L'hora del llop" (1968): Ingmar Bergman ens torna a submergir en el món dels fantasmes personals i en la ment de Max von Sydow, un pintor que marxa a una illa escandinava per inspirar-se, al costat de la seva dona embarassada interpretada per la sempre genial Liv Ullman. A mesura que passen els dies, l'artista va descobrint com es materialitzen físicament aquells elements dels que fuig: infantesa, religió, sexe, homosexualitat, etc. Un Bergman cru i fosc imprescindible per entendre aquell període cinematogràfic del director.
ent i en un elegant blanc i negre.-"L'hora del llop" (1968): Ingmar Bergman ens torna a submergir en el món dels fantasmes personals i en la ment de Max von Sydow, un pintor que marxa a una illa escandinava per inspirar-se, al costat de la seva dona embarassada interpretada per la sempre genial Liv Ullman. A mesura que passen els dies, l'artista va descobrint com es materialitzen físicament aquells elements dels que fuig: infantesa, religió, sexe, homosexualitat, etc. Un Bergman cru i fosc imprescindible per entendre aquell període cinematogràfic del director.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada