Una setmana més comentem els clàssics de cinema que van copar la primer part del "Cinema sense condicions" d'aquest passat dimarts:-El silenci d'un home (1966): una de les pel·lícules més fredes de la història del cinema francés amb un distant Alain Delon en el seu paper de sicari solutari i perdedor. Jean-Pierre Melville, un dels millors directors de cinema negre europeu i emmirallat en les formes americanes d'aquest gènere tant de moda als anys 40 i 50, crea una combinació de "novelle vague" i "thriller" en allò que es va denominar al país gal "cinema polar francés". Absolutament recomanable pels amants del cinema turbulent.
-La llegenda de l'indomable (1967): de Stuart Rosenberg, amb Paul Newman i Robert Kennedy. Drama carcelari de bon nivell interpretat per un Paul Newman que és engarjolat al llarg de dos anys per la gamberrada de trencar parquímetres en estat d'embriaguesa. Tota una història desenvolupada en una penitenciaria del sud dels Estats Units on es critica el sistema penal nordamericà, les mancances pedagògiques del director i dels vigilants i els seus excessos. Brillant i aclaparadora, amb escenes mítiques com l'aposta de menjar-se 50 ous cuits. 
-Bullitt (1968): de Peter Yates, amb el sempre efectiu Steve McQueen i uns secundaris de luxe amb Jacqueline Bisset, Robert Vaughn i Robert Duvall. Tracta d'un testimoni que es protegit per Bullitt i els seus per ordre d'un senador. La trama evoluciona cap a la corrupció de certs personatges on l'acció té el seus punts destacables en una persecució de cotxes i una altra a l'aeroport. Bona acció a ritme regular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada