Cinema sense condicions és un programa del grup Panorames de cinema.

dijous, 19 de gener del 2012

La llista del Xesco (15è. programa)

En el nostre repàs pels clàssics del cinema del segle XX estem entrant ja als anys 80 i ho farem amb tres pel·lícules de renom:

-"Quadrophenia" (1979) de Frank Roddam: Interessant i peculiar film basat en l'òpera-rock dels The Who estrenada al "off" londinenc el 1973 i portada a la pantalla gran per aquest director novell. Ens explica els enfrontaments i les problemàtiques de dos grups de joves dels anys 60 a Anglaterra representats pels motards i pels mods, aquests últims amants de la música dels 50, vestits de manera acurada i conduint Vespes o Lambrettas tunejades. Un referent per posteriors cineastes britànics com Stephen Frears o Ken Loach, amb una estètica rebel i d'incomprensió que ens aboca a un final trist. Pels amants de la bona música rock.

-"Atlantic city" (1980) de Louis Malle. Estem davant del primer film de l'etapa americana d'aquest genial director francès hereu de les formes de la "nouvelle vague". Més realista i intrascendent es mostra en aquest film que preten retratar els barris baixos d'una ciutat en creixement gràcies a la indústria de l'oci. Una pobre noia (Susan Sarandon) amb ganes d'ascendir en l'escala laboral es troba amb el seu veí (Burt Lancaster), un mafiòs ja gran, en un intent de consolació/ajut mutu per intentar sobreviure. Sobrevalorada i serena, permet un visionat sense grans pretensions.

-"Gallipolli" (1981) de Peter Weir. Allunyant-se de la seva etapa australiana, Weir ens mostra aquesta cinta basada en l'amistat de dos corredors amateurs justament en el moment de la I Guerra Mundial. Mark Lee i un jovenet Mel Gibson, tots dos superlatius en les seves interpretacions, decideixen enrolar-se en la guerra representant al seu país que està al costat del bloc britànic. Són enviats a la sanguinolenta Batalla de Gallipolli, on l'orgull dels superiors davant de l'atac turc, va comportar la mort de milers d'innocents, entre ells els protagonistes del film. Una pel·lícula que va creixent-se a mesura que evoluciona el metratge. Molt correcte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada