Les novetats en format clàssic de la setmana són totalment heterogènies però interessants de visionar:
-"El castañazo" (1977) de George Roy Hill. El director de "El golpe", ens presenta un film dedicat a l'hoquei sobre gel, disciplina esportiva de gran tirada als Estats Units i que per les nostres terres no ha cuallat gaire. Igualment dir que la pel·lícula té una estructura correcta, amb un Paul Newman una mica passat de voltes i un grau de violència que va molestar als nordamericans de l'època. Adequada per un diumenge a la tarda.
-"La ciutat de les dones" (1980) de Federico Fellini o com homenatjar al sexe femení sense tapalls. Marcello Mastroianni passeja, en clau surrealista, per un món dominat per les dones que són feministes, provocadores, agressives, etc. Escenes antològiques com la del parc d'atraccions recordant els amors passats del protagonista o el circ romà final amb la fugida en globus aerostàtic en forma de "majoratta", no tenen parangó. No és la millor cinta felliniana però ens aboca a un grau major de teatralitat i d'actuació coral que serà superat amb majúsculaes amb aquell posterior "E la nave va". Curiosa.
-"Lili Marleen" (1981) de Rainer Werner Fassbinder. La història d'una cançó pot ser l'argument ideal per crear un guió cinematogràfic i l'irreverent Fassbinder demostra que és capaç de fer cinema històric de nivell deixant de banda les seves fílies i fòbies. Molt comedit en el discurs, el director germànic ens submergeix en l'Alemanya del Tercer Reich quan Billie (Hanna Schygulla) triomfa amb aquesta cançó que estava inspirada en la anterior guerra mundial. La seva relació amb el compositor d'ascendència jueva Robert Mendelsohn li comportarà problemes en aquesta història bèl·lica d'amor apassionat. Amb anacronismes dels 80 però de gran bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada