Tres han estat els clàssics dels anys 70 que hem revisat en aquest apartat del CsC. I quins tres films!.
-"L'última pel·lícula" (1971) de Peter Bogdanovich: amb uns jovenets i aclaparadors Jeff Bridges, Timothy Bottoms i una novell Cybill Shepherd. Una pel·lícula, potser la millor del realitzador, ambientada en els anys 50 i en un poble texà. Una anodina població endogàmica que comparteixen amors, situacions anodines i moments de solitud. Un guió planer, amb un montatge elemental i una pel·lícula en blanc i negre interessant amb una gran càrrega sexual i eròtica, plena de petites sorpreses i una atmosfera que et va envoltant fins enganxar-te.
-"La conversa" (1974) de Francis Ford Coppola: amb un circumspecte Gene Hackman, tècnic de só i d'escoltes en la seva tasca laboral, s'adona que si entrega aquella "conversa" al seu client la parella implicada morirà. Desprès es demostrarà que es enganyat per les aparences. Un film minimalista i brutalista en concepte, amb una càmara mandrosa i una producció de só admirable. Atenció a l'inquietant paper que fa un joveníssim Harrison Ford. Una raresa del director que s'ha de recuperar.
-"La llei del més fort" (1975) de Rainer Werner Fassbinder: una baixada a la realitat homosexual dels anys 70. Un noi de classe baixa que ha tingut la sort de guanyar 500.000 marcs en la loteria coneixerà un home en uns urinaris públics i que l'introduirà en la societat "rosa" alemanya. Iniciarà una malaltissa i interessada relació per part d'un arribista i exquisit noi que no li correspondrà, expoliant-lo econòmicament fins portar-lo al suicidi. Una història social portada als límits realistes de Fassbinder, deixant de banda cabarets i treballs costumistes anteriors.
-"La conversa" (1974) de Francis Ford Coppola: amb un circumspecte Gene Hackman, tècnic de só i d'escoltes en la seva tasca laboral, s'adona que si entrega aquella "conversa" al seu client la parella implicada morirà. Desprès es demostrarà que es enganyat per les aparences. Un film minimalista i brutalista en concepte, amb una càmara mandrosa i una producció de só admirable. Atenció a l'inquietant paper que fa un joveníssim Harrison Ford. Una raresa del director que s'ha de recuperar.
-"La llei del més fort" (1975) de Rainer Werner Fassbinder: una baixada a la realitat homosexual dels anys 70. Un noi de classe baixa que ha tingut la sort de guanyar 500.000 marcs en la loteria coneixerà un home en uns urinaris públics i que l'introduirà en la societat "rosa" alemanya. Iniciarà una malaltissa i interessada relació per part d'un arribista i exquisit noi que no li correspondrà, expoliant-lo econòmicament fins portar-lo al suicidi. Una història social portada als límits realistes de Fassbinder, deixant de banda cabarets i treballs costumistes anteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada