La llista del Xesco (36è. programa)

Moment de comiats ja que ens prenem unes vacances merescudes al Cinema sense Condicions i evidentment, el "menda lerenda", deixarà de veure temporalment els seus estimats clàssics per recuperar les pel·lícules d'actualitat. Però no us preocupeu, al setembre tornarem amb més films amb tota la il·lusió que caracteritza a aquest magnífic grup de gent que fa possible aquest espai radiofònic. No ens posem tendres i recordem aquests grans referents del cinema que tot seguit comentarem:

-"L'últim tango a París" (1972) de Bernardo Bertolucci: Obra d'art i assaig coneguda per les preclares escenes eròtiques entre un madur Marlon Brando i la novell i càndida Maria Schneider. Un film que va més enllà en el tractament de l'amor sàdic, les relacions mare i fill i l'eterna lluita entre Eros i Thanatos. Minimalista, punyent i anodina a estones, va causar furor en aquells anys de repressió a l'estat espanyol. Per revisar 40 anys desprès.

-"El discret encant de la burgesia" (1973) de Luís Buñuel: Surrealisme, excentricitat o comèdia del segment social més criticat i desitjat a la vegada del segle XX. Un sopar en forma d'àpat maldit que no es pot mai realitzar per diversos motius, un magnífic embaixador de la corrupta República de Miranda encarnat per Fernando Rey i una successió de somnis per demostrar la filiació artística del director. Enganxen les situacions inversemblants i els comentaris socials i polítics que aquests burgesos pateixen i deixen anar per les seves boques. Excèntrica i necessària.


-"Cadires de muntar calentes" (1974) de Mel Brooks: Parlar d'aquest magnífic còmic i director de les comèdies més divertides dels 70 i dels 80 al segle XXI sona una mica antic, ja que el seu humor americà no acaba de quallar entre els nostres acudits. Encara i això dir que és un film digne on es critiquen als racistes, als antisemites, els westerns i els corruptes governadors decimonònics. Una curiositat per somriure una estoneta.

A reveure, estimats seguidors. Fins aviat i bon estiu!!!!!