El retrobar-se amb clàssics del cinema no sempre és una gran experiència, ja que, evidentment, no totes les pel·lícules d'antuvi han de ser bones. Les que avui us recomanem tindrien una valoració intermitja, a excepció de la primera, que ara mateix passem a comentar:
-"Reflexes en un ull daurat" (1966), un dels films de John Houston, misteriòs i oníric per moments, basat en un best-seller dels anys 60 i escrit per l'escriptora nordamericana Carson McCullers. L'atmosfera de la cinta és a vegades fosca en una mena de microcosmos natural on Marlon Brando, que exerceix de general implacable i autoritari, al costat de la seva dona ociosa (Elizabeth Taylor), recreen un món de mancances afectives i de constants psicològiques al límit. El misteri està en el soldat ras que els espia.
-"La caiguda de l'imperi romà" (1964) amb Anthony Mann compta amb un repartiment de luxe: Sofia Loren, Stephen Boyd, Alec Guiness, James Mason o Christopher Plummer entre d'altres. La pel·lícula pretén explicar el capítol final de Roma d'una manera massa lleugera en formes i continguts. L'ambientació és correcta però les tres hores que dura aquest film representant del cinema del "peplum" es fan avorrides i a vegades lentes.
-"Lladre per amor" (1967) de Ronald Neame. Per aquells detractors de les traduccions odioses al castellà dels títols recordar que el nom original de la cinta és "Gambit". Una axinada Shirley McLaine, ballarina a Hong Kong, rep l'encàrrec d'ajudar a un lladre d'obres d'art encarnat per un circumspecte Michael Caine. El que havia de ser un pacte per diners es converteix en una ajuda mútua amorosa. Una comèdia agradable de veure, amb algún toc dels "gadgets" de la saga de James Bond, però realment efectiva.
-"La caiguda de l'imperi romà" (1964) amb Anthony Mann compta amb un repartiment de luxe: Sofia Loren, Stephen Boyd, Alec Guiness, James Mason o Christopher Plummer entre d'altres. La pel·lícula pretén explicar el capítol final de Roma d'una manera massa lleugera en formes i continguts. L'ambientació és correcta però les tres hores que dura aquest film representant del cinema del "peplum" es fan avorrides i a vegades lentes.
-"Lladre per amor" (1967) de Ronald Neame. Per aquells detractors de les traduccions odioses al castellà dels títols recordar que el nom original de la cinta és "Gambit". Una axinada Shirley McLaine, ballarina a Hong Kong, rep l'encàrrec d'ajudar a un lladre d'obres d'art encarnat per un circumspecte Michael Caine. El que havia de ser un pacte per diners es converteix en una ajuda mútua amorosa. Una comèdia agradable de veure, amb algún toc dels "gadgets" de la saga de James Bond, però realment efectiva. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada