Com diu la dita: "més val tard que mai". Tornem a ser-hi per recordar-vos quins clàssics van tenir el privilegi de ser comentats en aquesta secció que actualment està repassant els millors films de la segona part dels anys 60 del passat segle. Comencem:
-"Un home per l'eternitat" (1966) de Fred Zinemann amb un espectacular Paul Scofield en el paper de Thomas Moro i altres pesos pesats del món del cinema com Orson Welles o John Hurt. Una pel·lícula ben ambientada en el període d'Enric VIII i el seu procès de separació amb l'església romana per no acceptar el seu enèssim divorci. La lluita per mantenir els valors cristians contra el nou anglicanisme, la política tirana de Cromwell i la moral vers la família, es manifesten com a temàtica en una cinta essencial i d'obligada revisió.
-"La núvia vestia de negre" (1968) del mestre Françoise Truffaut amb la venjativa Jeanne Moreau. Una pel·lícula negra digna del millor Hitchcock, on la protagonista realitza una creuada per matar a cinc homes que sense voler se'ls va disparar una escopeta, quan ella sortia recent casada de l'església, matant al seu marit. L'elegáncia de l'actriu juntament amb la fredor dels assassinats i el bon fer de Truffaut creen un "thriller" intens i molt recomanable.
-"La fortalesa" (1969). L'irregular Sydney Pollack va ser el creador d'aquest film estrany i poc magnètic. Una pel·lícula coral protagonitzada per un madur Burt Lancaster i el simpàtic Peter Falk. Un grup de soldats americans arriben a Alemanya per vigilar una zona on hi ha un castell-fortalesa. Aquest edifici es converteix en una mena de símbol de la resistència mentre veiem la psicologia d'aquests militars en una barreja de coneixements sobre art, la literatura, l'amor conjugal i fins i tot, algun punt psicodèlic en escenes com la del burdell. Un film minso i poc interessant.
-"La núvia vestia de negre" (1968) del mestre Françoise Truffaut amb la venjativa Jeanne Moreau. Una pel·lícula negra digna del millor Hitchcock, on la protagonista realitza una creuada per matar a cinc homes que sense voler se'ls va disparar una escopeta, quan ella sortia recent casada de l'església, matant al seu marit. L'elegáncia de l'actriu juntament amb la fredor dels assassinats i el bon fer de Truffaut creen un "thriller" intens i molt recomanable.
-"La fortalesa" (1969). L'irregular Sydney Pollack va ser el creador d'aquest film estrany i poc magnètic. Una pel·lícula coral protagonitzada per un madur Burt Lancaster i el simpàtic Peter Falk. Un grup de soldats americans arriben a Alemanya per vigilar una zona on hi ha un castell-fortalesa. Aquest edifici es converteix en una mena de símbol de la resistència mentre veiem la psicologia d'aquests militars en una barreja de coneixements sobre art, la literatura, l'amor conjugal i fins i tot, algun punt psicodèlic en escenes com la del burdell. Un film minso i poc interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada