Pel nostre apartat de clàssics d'aquesta setmana hem triat tres peces totalment innovadores a l'època i que sobten per la seva actualitat visual.
-"Faces" (1968) del sempre experimental John Cassavettes. La seva dona Gena Rowlands i el seu bon amic John Marley, donen vida a aquest exercici magistral de càmera, amb primers plans i plans de gran profunditat de camp, que impressionen per la seva modernitat. Una història mínima basada sobre el trencament d'una parella, ambientada en la pròpia casa del director, és la excusa per extreure el millor i el pitjor dels caracters dels seus personatges que passen del riure descontrolat a la tristor més absoluta provocadora fins i tot del suicidi. Una peça a revisar.
-"La passió de viure" (1969) de Ken Russell. Un director amant dels moviments de càmera descontrolats, gairebé psicodèlics, que contrasten amb la música de Tchaikovsky que no deixa de sonar al llarg de la pel·lícula. El motiu d'aquesta banda sonora no és altre que el remarcar de què parla la cinta. És la vida d'aquest gran compositor rus interpretada a la perfecció per Richard Chamberlain on destapa l'homosexualitat del músic. L'empenta social i la seva negació sexual portarà al protagonista a casar-se de manera platònica amb Nina, interpretada magistralment per la grandíssima Glenda Jackson, que li dona una rèplica destructiva que la portarà a la bogeria. Tota una experiència pels sentits. Per cert, difícil de trobar-la enregistrada.
-"Faces" (1968) del sempre experimental John Cassavettes. La seva dona Gena Rowlands i el seu bon amic John Marley, donen vida a aquest exercici magistral de càmera, amb primers plans i plans de gran profunditat de camp, que impressionen per la seva modernitat. Una història mínima basada sobre el trencament d'una parella, ambientada en la pròpia casa del director, és la excusa per extreure el millor i el pitjor dels caracters dels seus personatges que passen del riure descontrolat a la tristor més absoluta provocadora fins i tot del suicidi. Una peça a revisar.
-"La passió de viure" (1969) de Ken Russell. Un director amant dels moviments de càmera descontrolats, gairebé psicodèlics, que contrasten amb la música de Tchaikovsky que no deixa de sonar al llarg de la pel·lícula. El motiu d'aquesta banda sonora no és altre que el remarcar de què parla la cinta. És la vida d'aquest gran compositor rus interpretada a la perfecció per Richard Chamberlain on destapa l'homosexualitat del músic. L'empenta social i la seva negació sexual portarà al protagonista a casar-se de manera platònica amb Nina, interpretada magistralment per la grandíssima Glenda Jackson, que li dona una rèplica destructiva que la portarà a la bogeria. Tota una experiència pels sentits. Per cert, difícil de trobar-la enregistrada.
-"La ruptura" (1970) de Claude Chabrol, amb Stephanie Audran, Jean Pierre Cassel i Michel Bouquet. Com deiem al programa amb el nostre company Francesc, l'irregular Chabrol va xuclar en aquell període dels films de sèrie B. I aquí ho fa. Desprès d'una títols de crèdit d'allò més terrorífics se'ns planteja una escena copsadora, on mare i fill estan esmorzant quan s'aixeca el pare com embogit, pega a la dona i fa volar d'un cop al seu fill que queda malferit. A partir d'aquí ella demana el divorci mentre es planteja una trama per enfonsar la imatge de la mare donat al poder econòmic del pare de la criatura. Una mena de "thriller" una mica encorsetat i amb regust de pel·lícula de baix pressupost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada