L'eclecticisme estilístic és el que marca aquesta selecció fílmica de finals dels anys 60 del passat segle en la secció dels clàssics del CsC:
-"Les senyoretes de Rochefort" (1967) de Jacques Demy, amb Catherine Deneuve, Françoise Dorleac, George Chakiris. Michel Piccoli i Gene Kelly. Una altra manera d'entendre els musicals clàssics a la francesa, amb una estètica "kitsch" i una constància musical i coreogràfica inusual. Tots els actors estan esplèndids demostrant que a més d'actuar saben cantar i ballar al só de la també eclèctica música de Michel Legrand. Aquesta mena de seguiment d'aquells "Els paraigues de Cherburg" és molt més vitalista i sorprendrà per la seva alegria.
-"Easy rider" (1969) de Dennis Hopper. Clàssic "motard" i alegat a la llibertat en plena època "hippy". Interpretada pel propi Hopper i el fill de Henry Fonda, Peter Fonda, es dediquen a passejar-se per les carreteres nordamericanes amb les seves "choppers" per arribar al carnestoltes de Nova Orleans. Al llarg d'aquest camí a la mort coneixen gent, comparteixen sentiments, prenen drogues i fins i tot, s'estableixen temporalment en una comuna. Secundaris de luxe com Jack Nicholson donen la rèplica en aquesta pel·lícula a vegades avorrida, amb una sel·lecció musical de rock seixanter molt correcte i una arq
uetípica escena psicodèlica final al cementiri molt interessant. ¿Desfasada?.
-"Borsalino & C0." (1970) de Jacques Deray amb Alain Delon. Nova actuació estelar d'aquest gran actor francès, en un paper de gangster marsellès, que comença una guerra de màfies amb els Volpone, desprès que aquests matessin a un dels seus socis. Tortures, venjances i una mica de sang i fetge són els ingredients d'aquesta pel·lícula ben ambientada però molt inconstant en el montatge i en l'acció.
-"Easy rider" (1969) de Dennis Hopper. Clàssic "motard" i alegat a la llibertat en plena època "hippy". Interpretada pel propi Hopper i el fill de Henry Fonda, Peter Fonda, es dediquen a passejar-se per les carreteres nordamericanes amb les seves "choppers" per arribar al carnestoltes de Nova Orleans. Al llarg d'aquest camí a la mort coneixen gent, comparteixen sentiments, prenen drogues i fins i tot, s'estableixen temporalment en una comuna. Secundaris de luxe com Jack Nicholson donen la rèplica en aquesta pel·lícula a vegades avorrida, amb una sel·lecció musical de rock seixanter molt correcte i una arquetípica escena psicodèlica final al cementiri molt interessant. ¿Desfasada?.-"Borsalino & C0." (1970) de Jacques Deray amb Alain Delon. Nova actuació estelar d'aquest gran actor francès, en un paper de gangster marsellès, que comença una guerra de màfies amb els Volpone, desprès que aquests matessin a un dels seus socis. Tortures, venjances i una mica de sang i fetge són els ingredients d'aquesta pel·lícula ben ambientada però molt inconstant en el montatge i en l'acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada