
-"Fins que va arribar la seva hora" (1968) de Sergio Leone, amb uns magnífics Henry Fonda, Claudia Cardinale i Charles Bronson. Superlativa història de l'oest, prefiguradora de "Érase una vez América", on es tracta el tema de l'arribada del ferrocarril al bell mig dels Estats Units. Assassinats, ànsies de poder i referents de duels al més pur estil del "spaghetti western" queden embolcallats magistralment gràcies a una evocadora música d'Ennio Morricone. Una obra mestre sense dubte.


-"La meva nit amb Maud" (1970) de Eric Rohmer. Amb Jean Louis Trintignant i Françoise Fabian. Un dels sis "Contes Morals" de la nissaga d'aquest erudit director de cinema francès que en aquest cas barreja, sota una base de comportament catòlic, la doctrina matemàtica i racionalista de Pascal amb una peculiar història d'amor protagonitzada per tots dos actors. La moralitat dubtosa marcarà tota la pel·lícula. Film feixuc però admirable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada