La llista del Xesco (5è programa)

Aquesta setmana hem tingut entre els clàssics del CsC de tot una mica. Comencem.

-"Fascinació" (1976) de Brian de Palma amb Genevieve Bujold i Cliff Robertson. Aquest director de cinema de referència mundial del gènere de suspens, suspén i valgui la redundància, en aquesta mena de culebró de misteri. Un ric potentat americà perd a la seva dona i a la seva filla per culpa d'un segrest. En un viatge a Florència, on havia conegut a la seva esposa morta, torna a trobar un clon físic d'ella. Es torna a enamorar pensant que ha estat una coincidència, però resulta que la filla, que seria la futura muller, no havia mort i previ acceptació d'un xantatge amb el soci del seu pare, el volen estafar. Tot un embolic,oi?. I a sobre amb una mena de "flou" constant i una música molesta de clavicordi de John Williams. Una combinació bastant dolenta. Per oblidar.

-"La última ona" (1977) de Peter Weir amb Richard Chamberlain. Desprès de la molt correcta "Picnic in Hangin' Rock", aquest director va seguir amb una mena de cinema misteriòs, però en aquest cas sense sortir de la seva Austràlia natal per fer una pel·lícula ètnico-festiva amb la participació aborígen en una mena d'assassinat ritual mentre es prepara una mena de tempesta perfecte. La factura es impecable però el tema és anodí i el resultat més que irregular.

-"Díes de cel" (1978) de Terrence Malick amb uns esplèndids Richard Gere, Brooke Adams i Sam Shepard. El segon Malick de la història d'aquest reputat cineasta que ens transporta als camps de blat de l'Amèrica més profunda en plena depressió estatunidenca de principis del segle XX. Uns germans acompanyats per la promesa del més gran es dediquen a treballar com a temporers al llarg i ample de la geografia nordamericana. Arriben al latifundi d'un jove ric i malalt que s'enamora de la núvia de Richard Gere. Aquest últim l'anima a que es casi amb ell, ja que com morirà aviat podran gaudir tots plegats de l'herència. És una atmosfera onírica, amb una fotografia esplèndida de Nèstor Almendros i un ritme acompasat sobretot en el moment de la "joie de vivre" de tots quatre. Els esdeveniments van més enllà quan el propietari no mor i la xicota s'enamora d'ell, abocant el film a l'assassinat per gelosia i posterior mort del culpable. Simplement esplèndida i a descobrir.