Cinema de primera divisió és el que trobarem en aquest llistat triat pel vostre humil servidor i que cada setmana intenta donar llum a la crítica cinematogràfica des de Cinema Sense Condicions. Desvetllem les cintes triades:
-"En el calor de la nit" (1967) de Norman Jewison, amb uns esplèndids i contraposats artísticament Sidney Poitier i Rod Siegel. En un poble de mala mort de la nordamèrica profunda arriba un home de color en plè moment de la imposició antisegregacionista. Sparta, nom d'aquesta petita vila, pateix l'assassinat d'un potentat al carrer i la policia local creu que és aquest estirat negre que resulta ser un inspector d'homicidis. Amb el rerefons del racisme i la incompatibilitat d'aquells sheriffs del "mid-west" americà es crea un film policíac trepidant amb una curiosa banda sonora del grandíssim Quincy Jones. Una bona pel·lícula a recuperar.
-"Memòries del subdesenvolupament" (1968) dirigida per Tomás Gutiérrez Alea amb Sergio Carrieri i Daisy Granados. Documental ficció de gran nivell d'aquest excepcional director cubà que va saber presentar-nos la Cuba imminentment post-revolucionària en un moment on els ideals marxistes encara imperaven i lels cubans podien marxar lliurement als Estats Units. Desprès de presentar-nos en format documental la situació cap el 1961 s'inicia un fugida endavant del personatge protagonista que no vol abandonar la illa per saber que passarà. En aquest impàs filosofarà sobre el subdesenvolupament cada cop major del seu país, de les reaccions de les persones, de les primeres represions i les formes judicials. Un document interessantíssim d'un període poc conegut de la illa del Carib.
-"El carnisser" (1970) del sempre peculiar Claude Chabrol. En un moment on semblava que va tenir com una mena de dèria per aquella mena de cinema en format sèrie "B", apareix aquest film protagonitzat per la seva musa del moment: Stephane Audran. Un carnisser d'una població del Midi francès s'enamora de la directora d'un col·legi de nens. Mentre ells festegen apareixen mortes a les rodalies unes noies sense ser violades i escorxades com animals. Es evident que el carnisser és l'assassí encara que es plantegin certs dubtes. Pel·lícula massa sobrevalorada i bastant evident en el seu argument.
-"En el calor de la nit" (1967) de Norman Jewison, amb uns esplèndids i contraposats artísticament Sidney Poitier i Rod Siegel. En un poble de mala mort de la nordamèrica profunda arriba un home de color en plè moment de la imposició antisegregacionista. Sparta, nom d'aquesta petita vila, pateix l'assassinat d'un potentat al carrer i la policia local creu que és aquest estirat negre que resulta ser un inspector d'homicidis. Amb el rerefons del racisme i la incompatibilitat d'aquells sheriffs del "mid-west" americà es crea un film policíac trepidant amb una curiosa banda sonora del grandíssim Quincy Jones. Una bona pel·lícula a recuperar.-"Memòries del subdesenvolupament" (1968) dirigida per Tomás Gutiérrez Alea amb Sergio Carrieri i Daisy Granados. Documental ficció de gran nivell d'aquest excepcional director cubà que va saber presentar-nos la Cuba imminentment post-revolucionària en un moment on els ideals marxistes encara imperaven i lels cubans podien marxar lliurement als Estats Units. Desprès de presentar-nos en format documental la situació cap el 1961 s'inicia un fugida endavant del personatge protagonista que no vol abandonar la illa per saber que passarà. En aquest impàs filosofarà sobre el subdesenvolupament cada cop major del seu país, de les reaccions de les persones, de les primeres represions i les formes judicials. Un document interessantíssim d'un període poc conegut de la illa del Carib.
-"El carnisser" (1970) del sempre peculiar Claude Chabrol. En un moment on semblava que va tenir com una mena de dèria per aquella mena de cinema en format sèrie "B", apareix aquest film protagonitzat per la seva musa del moment: Stephane Audran. Un carnisser d'una població del Midi francès s'enamora de la directora d'un col·legi de nens. Mentre ells festegen apareixen mortes a les rodalies unes noies sense ser violades i escorxades com animals. Es evident que el carnisser és l'assassí encara que es plantegin certs dubtes. Pel·lícula massa sobrevalorada i bastant evident en el seu argument.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada