Cinema sense condicions és un programa del grup Panorames de cinema.

dimecres, 26 de gener del 2011

La llista del Xesco (17è. programa)

Propostes molt serioses són les que plantegem aquesta setmana en aquesta llista de clàssics que cada setmana tinc el plaer de visionar per usufructe personal i beneplàcit dels nostres seguidors:

-"La dona infidel" (1968) de Claude Chabrol. Un matrimoni burgès i idíl·lic, protagonitzat per Stephane Audran i un circumspecte Michel Boquet, ens presenta justament el que preconitza el títol: una infidelitat de l'esposa, en aquest cas, amb un escriptor. El marit s'adona del canvi de caràcter d'ella i amb l'ajut d'un detectiu, corrobora l'existència d'un amant. Una visita de cortesia del marit a l'amant comença amb gran diplomàcia desembocant en l'assassinat. El desenllaç previsible del engarjolament d'ell no és excusa per tenir en compte la regularitat d'un film d'aparença senzilla però interessant.

-"Passió" (1969) d'Ingmar Bergman i interpretada per Max von Sydow, Bibi Andersson i Liv Ullman. De nou en una illa escandinava indeterminada, un home refà la seva vida desprès de la seva separació matrimonial. Allà coneix a dues dones: una casada "feliçment" i l'altra amb una minusvalia provocada per un accident on havien mort el seu marit i el seu fill. Una relació a tres que desembocarà en una relació malaltissa amb una d'elles. Pel·lícula que prefigurava la disecció de la institució del matrimoni de films posteriors com "Secrets de matrimoni" o "Saraband".

-"Husbands" (1970) de John Cassavettes. Quatre parelles i quatre marits amics. Un d'ells mor de manera fulminant i els altres tres decideixen viure la vida al marge de les seves dones. Desprès del funeral se'n van de borratxera, fins i tot, decideixen fer un viatge llampec a Londres per gaudir amb altres dones, beure i jugar al casino. Una atmosfera opressiva plena de primeríssims plans que tanquem grollerament la profunditat de camp. Ben Gazzara, Peter Falk i el propi Cassavettes, en facetes interpretatives desconegudes, diseccionen les reaccions humanes des del riure fins el plor, passant de l'educació al mal gust en una mena d'intent d'improvització. L'ús del color terròs fa encara més àrida la concepció transgressora de la cinta. Especial i peculiar el seu visionat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada