Dins del nostre repàs dels clàssics dels 70 ens hem retrobat amb aquestes petites joies:-"Mash" (1970) de Robert Altman: una de les primeres pel·lícules corals d'aquest irregular director sobre uns metges que treballen com poden en un hospital de campanya en el conflicte bèl·lic entre Estats Units i Corea. Confraternitat, bromes, masclisme i certs excessos inversemblants van comportar una mena de rebuig per aquells sectors més clàssics del cinema. A banda, està considerada per un altre sector com una de les millors pel·lícules de la història del cinema encara que personalment posaria endavant d'altres. Destacar els papers de Donald Sutherland i Robert Duvall.
-"Carretera asfaltada en dues direccions (1971) de Monte Hellman. Un film estrany protagonitzat per James Taylor (no el cantant) i Warren Oates, dos germans que dediquen el seu temps lliure a fer carreres de cotxes en una mena de "road movie" on els automòbils "tunejats" del moment, al costat de la seva pròpia fugida endavant sense sentit, comporten una cinta seca, freda i distant. Els personatges principals no demostren sentiments i amaguen les seves inseguretats entre motors, mecànica i benzina. Un "A tot gas" dels anys 70 amb tocs de cinema independent del moment.
-"Roma" (1972) de Federico Fellini. Com podem explicar aquesta pel·lícula?. El propi director ens presenta al principi del film com un conjunt d'escenes sense un argument linial. Planteja un retaule de vivències i arquetips de la Roma del segle XX, on no falta la seva visió teatral, les referències crítiques contra la religió i les seves "maggioratas" que han inspirat la seva obra. Onírica, abstracta i espectacular a banda de ser una de les millors obres del cineasta italià y una demostració de metacinema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada