Dos pel·lícules importants de l'imaginari del cinema americà amb tocs clàssics i una de promarxista italiana composen la llista de grans films de la setmana: -"Petit gran home" (1970) d'Arthur Penn: en aquest cas, un encertat "western" de mà d'aquest irregular director. Dustin Hoffman es converteix en el protagonista absolut d'aquesta peculiar cinta pro-índia en el seu pas per una vida a mig camí entre l'home blanc i el pell roja. Un bon film on la galeria de personatges que l'envolta li dóna una entitat important dins d'una excel·lent ambientació.
-"La classe obrera va al paradís" (1972) d'Elio Petri, amb un excepcional Gian Maria Volonte', que en el seu paper de treballador d'una cadena d'una empresa de ferros, llueix davant dels preceptes de la lluita obrera marxista. Dins d'una línia realista, clara i brutal, es plantegen les revoltes, els drets dels treballadors, el marxisme encapçalat pels estudiants i fins i tot, la bogeria de l'obrer que solament viu per treballar. Una lluita de drets rematada en, com molt bé apuntava en David, una cosmogonia impròpia dels pensaments socials de Marx i Engels. 
-"El gran Gatsby" (1974) de Jack Clayton: basada en el "bestseller" sensacional de Scott Fitzgerald, Robert Redford encapçala l'elenc d'actors d'aquest film anodí i fins i tot "ensucrat". Magníficament ambientada en els excessos dels feliços anys 20 nordamericans, el misteriòs Gatsby pretén enamorar de nou a una "ex" casada interpretada per Mia Farrow amb el que comportarà a l'època aquesta situació. Un resultat de gran producció que no va tenir els resultats esperats i és que l'excés de "flou" a vegades ens fa avorrir el cinema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada