Psicodèlia, bona comèdia i una mica de mesura són els ingredients essencials dels tres clàssics que us convidem a visionar aquesta setmana:-"El topo" (1970) d'Alexandro Jodorowsky: Interpretada superbament per ell mateix, ens planteja un western conceptual ple de referències freudianes en un intent de rennovar un gènere que estava passant pel tamís del musical i del "spaghetti western". L'escriptor i filòsof va presentar una proposta desmaterialitzada d'un pistoler que ha de lluitar amb quatre mestres en una mena d'aproximació als postulats dels estadis budistes entre altres redempcions i devallades a l'infern diverses. Un film sorprenent, estrany i un "unicum" en el seu gènere.
-"Què em passa, doctor?" (1972) de Peter Bodganovich. Una comèdia lleugera d'aquelles d'"habitacions" amb una jove i fresca Barbra Streisand i el despistat Ryan O'Neal que farà les delícies dels amants de les pel·lícules sense complicacions però amb un bon guió. Una maleta a quadres planteja una trama de robatoris, informes d'alt secret i de roba de muda en una història d'amor deliciosa. Una bona cinta per contemplar el diumenge tarda.
-"Alícia a les ciutats" (1974) de Win Wenders. Les poques concessions a les "garlandes" fílmiques d'aquest excepcional cineasta alemany aquí llueixen en una línia austera i directa. Plantejada en un principi com una mena de "road movie" urbana, trencarà aquesta línia gairebé conceptual, amb un blanc i gris, més que negre, quan apareix a la vida d'aquest periodista frustrat una mare i una filla de nou anyets que per motius personals li deixa en custòdia. A partir d'aquí, l'acció dóna un gir, on ell i la nena comencen un periple per les "ciutats" recercant la casa de l'àvia. Un sobri plantejament de la vida des de dos edats molt diferents amb un final feliç per tots dos i tota una vida per endavant. Alliçonadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada