Estrenes de desembre (i V)

S'acaba el 2010, segueixen les estrenes, i nosaltres us desitgem, (amb) Cinema però Sense Condicions, una feliç entrada d'any, i us esperem de nou el 2011!

La llista del Xesco (13è. programa)

L'eclecticisme estilístic és el que marca aquesta selecció fílmica de finals dels anys 60 del passat segle en la secció dels clàssics del CsC:

-"Les senyoretes de Rochefort" (1967) de Jacques Demy, amb Catherine Deneuve, Françoise Dorleac, George Chakiris. Michel Piccoli i Gene Kelly. Una altra manera d'entendre els musicals clàssics a la francesa, amb una estètica "kitsch" i una constància musical i coreogràfica inusual. Tots els actors estan esplèndids demostrant que a més d'actuar saben cantar i ballar al só de la també eclèctica música de Michel Legrand. Aquesta mena de seguiment d'aquells "Els paraigues de Cherburg" és molt més vitalista i sorprendrà per la seva alegria.

-"Easy rider" (1969) de Dennis Hopper. Clàssic "motard" i alegat a la llibertat en plena època "hippy". Interpretada pel propi Hopper i el fill de Henry Fonda, Peter Fonda, es dediquen a passejar-se per les carreteres nordamericanes amb les seves "choppers" per arribar al carnestoltes de Nova Orleans. Al llarg d'aquest camí a la mort coneixen gent, comparteixen sentiments, prenen drogues i fins i tot, s'estableixen temporalment en una comuna. Secundaris de luxe com Jack Nicholson donen la rèplica en aquesta pel·lícula a vegades avorrida, amb una sel·lecció musical de rock seixanter molt correcte i una arquetípica escena psicodèlica final al cementiri molt interessant. ¿Desfasada?.

-"Borsalino & C0." (1970) de Jacques Deray amb Alain Delon. Nova actuació estelar d'aquest gran actor francès, en un paper de gangster marsellès, que comença una guerra de màfies amb els Volpone, desprès que aquests matessin a un dels seus socis. Tortures, venjances i una mica de sang i fetge són els ingredients d'aquesta pel·lícula ben ambientada però molt inconstant en el montatge i en l'acció.

Estrenes de desembre (IV)

Aquesta setmana s'avancen les estrenes per el 22 de Desembre però nosaltres igualment fem els deures i aquí us les preparem:

13è CsC de la temporada... Amb les espases ben altes!

Últim Cinema sense condicions de l'any 2010... A Ràdio Desvern, és clar!

Un altre programa de cinema amb intensitat creixent i argumentacions apassionades. Comencem amb dues pre-estrenes de Joan Morros: Tengo algo que deciros...


... I Discurso del rey...


La llista del Xesco, com cada setmana, es presenta ella mateixa, com podeu comprovar a l'entrada de sobre. Ara... Que ha donat de sí parlar de Easy Rider!

També hem parlat de Balada triste de trompeta, és clar!


I a la segona part del programa, la protagonista ha estat l'última pel·lícula d'Atom Egoyan: Chloe...


El proper programa? El dia 4 de gener de 2011...

... Bones festes de cinema!

Estrenes de desembre (III)

Queda menys per acabar l'any, però les estrenes segueixen, i encara més en aquestes dates. Aquí les podeu consultar:

La llista del Xesco (12é. programa)

Musicals, panegírics filosòfics i western d'alt estànding són els temes principals dels films recomanats des d'aquest apartat dedicat als clàssics del CsC.

-"Fins que va arribar la seva hora" (1968) de Sergio Leone, amb uns magnífics Henry Fonda, Claudia Cardinale i Charles Bronson. Superlativa història de l'oest, prefiguradora de "Érase una vez América", on es tracta el tema de l'arribada del ferrocarril al bell mig dels Estats Units. Assassinats, ànsies de poder i referents de duels al més pur estil del "spaghetti western" queden embolcallats magistralment gràcies a una evocadora música d'Ennio Morricone. Una obra mestre sense dubte.

-"Chitty chitty bang bang" (1969) de Ken Hughes amb un divertit inventor d'artilugis Dick van Dyke i la seva simpàtica "partenaire" Sophie Ann Holmes. Al costat dels seus fills, aquest musical pensat per tots els públics conté una música enganxosa i destinada a un públic infantil. Memorable és el número de ball de la fàbrica de caramels i fantàstic i fantasiòs tot el somni del dolent-dolentíssim emperador d'Hongria desitjòs del cotxe que vola o sura a l'aigua inventat pel protagonista. Per passar una bona estona sense pretensions.

-"La meva nit amb Maud" (1970) de Eric Rohmer. Amb Jean Louis Trintignant i Françoise Fabian. Un dels sis "Contes Morals" de la nissaga d'aquest erudit director de cinema francès que en aquest cas barreja, sota una base de comportament catòlic, la doctrina matemàtica i racionalista de Pascal amb una peculiar història d'amor protagonitzada per tots dos actors. La moralitat dubtosa marcarà tota la pel·lícula. Film feixuc però admirable.

12è CsC... Els formats digitals al cinema!

L'equip al complet del Cinema sense condicions... Amb més força que mai!

La llista del Xesco, amb pel·lícules de totes les èpoques i totes les qualitats, es presenta ella sola (V. l'entrada a sobre d'aquesta).

Carme Nebot i Joan Morros han fet una entusiasta apologia, a dues veus, de Poesia, del director Lee Chang-Dong:



I després ha vingut la polèmica per l'Uncle Boomie... No us la perdeu!

A la segona part hem parlat dels formats digitals per veure cinema: consells i reflexions sobre com s'ha de veure una pel·lícula de manera correcta... Tampoc no us ho podeu perdre!

Bon profit de cinema!

Estrenes de desembre (II)

S'acaba l'any, però les estrenes continuen arribant puntualment cada setmana, i aquí els podeu consultar.

Estrenes de desembre (I)

Ens endinsem en l'últim mes de l'any, i en aquest primer divendres de desembre arriben puntuals les estrenes, que podeu consultar fent clic a les imatges.

La llista del Xesco (11è. programa)

Pel nostre apartat de clàssics d'aquesta setmana hem triat tres peces totalment innovadores a l'època i que sobten per la seva actualitat visual.

-"Faces" (1968) del sempre experimental John Cassavettes. La seva dona Gena Rowlands i el seu bon amic John Marley, donen vida a aquest exercici magistral de càmera, amb primers plans i plans de gran profunditat de camp, que impressionen per la seva modernitat. Una història mínima basada sobre el trencament d'una parella, ambientada en la pròpia casa del director, és la excusa per extreure el millor i el pitjor dels caracters dels seus personatges que passen del riure descontrolat a la tristor més absoluta provocadora fins i tot del suicidi. Una peça a revisar.

-"La passió de viure" (1969) de Ken Russell. Un director amant dels moviments de càmera descontrolats, gairebé psicodèlics, que contrasten amb la música de Tchaikovsky que no deixa de sonar al llarg de la pel·lícula. El motiu d'aquesta banda sonora no és altre que el remarcar de què parla la cinta. És la vida d'aquest gran compositor rus interpretada a la perfecció per Richard Chamberlain on destapa l'homosexualitat del músic. L'empenta social i la seva negació sexual portarà al protagonista a casar-se de manera platònica amb Nina, interpretada magistralment per la grandíssima Glenda Jackson, que li dona una rèplica destructiva que la portarà a la bogeria. Tota una experiència pels sentits. Per cert, difícil de trobar-la enregistrada.

-"La ruptura" (1970) de Claude Chabrol, amb Stephanie Audran, Jean Pierre Cassel i Michel Bouquet. Com deiem al programa amb el nostre company Francesc, l'irregular Chabrol va xuclar en aquell període dels films de sèrie B. I aquí ho fa. Desprès d'una títols de crèdit d'allò més terrorífics se'ns planteja una escena copsadora, on mare i fill estan esmorzant quan s'aixeca el pare com embogit, pega a la dona i fa volar d'un cop al seu fill que queda malferit. A partir d'aquí ella demana el divorci mentre es planteja una trama per enfonsar la imatge de la mare donat al poder econòmic del pare de la criatura. Una mena de "thriller" una mica encorsetat i amb regust de pel·lícula de baix pressupost.