
Tertúlia de cinema a Ràdio Desvern. Amb Jaume Vidal, Joan Morros, Carme Nebot, Pol Diggler, Joan Sardà, Pep Armengol i Francesc Aguilar, a més a més de col·laboradors (Andreu Farran, Lluís Veciana) i convidats. Cada dimarts, de 8 a 9 del vespre... I també dissabte, en repetició, a les 14 h!
-"El noi de la bombolla de plàstic" de Randal Kleiser, amb un joveníssim John Travolta que gairebé s'estrenava al món del cinema amb aquest telefilm de l'ABC que va saltar als cinemes pel seu gran èxit. Tracta de la síndrome d'immunodeficiència adquirida però en un estat iniciàtic i plantejat en un jove que no pot sortir d'una mena d'habitació asèptica per por de morir al contactar amb els microbis de l'exterior. Kitsch, agradable i sensiblera, és una pel·lícula sense pretensions artístiques, on es busca tot un rerefons de solidaritat i exemple familiar.
-"Els nens del Brasil" de Franklin J. Schaffner: una pel·lícula brillant protagonitzada per un esplèndid Gregory Peck en el paper d'un megalòman metge nazi que vol implantar de nou a la terra un nou Hitler mitjançant la clonació humana. Laurence Olivier fa de "caçanazis" i ell s'encarregarà de tirar per terra els plans de la creació d'un IV Reich. Tota una llicó de bon cinema que enganxa des del primer moment. Inquietants els nens...I dimarts vinent:
- L'era de les profècies, el tema de la setmana, presentat per Joan Morros;
- Una nova llista del Xesco, més les estrenes (actuals i properes), cartellera... El reguitzell de pel·lícules a que us tenim acostumats!
a) L'última de Mike Leigh, per part de Carme Nebot.
b) També l'última d'Steven Soderbergh, per David Muntané.
-"La última ona" (1977) de Peter Weir amb Richard Chamberlain. Desprès de la molt correcta "Picnic in Hangin' Rock", aquest director va seguir amb una mena de cinema misteriòs, però en aquest cas sense sortir de la seva Austràlia natal per fer una pel·lícula ètnico-festiva amb la participació aborígen en una mena d'assassinat ritual mentre es prepara una mena de tempesta perfecte. La factura es impecable però el tema és anodí i el resultat més que irregular.
-"Díes de cel" (1978) de Terrence Malick amb uns esplèndids Richard Gere, Brooke Adams i Sam Shepard. El segon Malick de la història d'aquest reputat cineasta que ens transporta als camps de blat de l'Amèrica més profunda en plena depressió estatunidenca de principis del segle XX. Uns germans acompanyats per la promesa del més gran es dediquen a treballar com a temporers al llarg i ample de la geografia nordamericana. Arriben al latifundi d'un jove ric i malalt que s'enamora de la núvia de Richard Gere. Aquest últim l'anima a que es casi amb ell, ja que com morirà aviat podran gaudir tots plegats de l'herència. És una atmosfera onírica, amb una fotografia esplèndida de Nèstor Almendros i un ritme acompasat sobretot en el moment de la "joie de vivre" de tots quatre. Els esdeveniments van més enllà quan el propietari no mor i la xicota s'enamora d'ell, abocant el film a l'assassinat per gelosia i posterior mort del culpable. Simplement esplèndida i a descobrir.
-"Equus" (1977) de Sidney Lumet: espectacular història de comprensió i superació entre un psicòleg infantil (immens Richard Burton) i un noi, amant dels cavalls, que en un cop de bogeria a mutilat a sis equins (Peter Firth). Pacient i doctor s'imbueixen en mons paral·lels per investigar els motius d'aquesta relació amor/odi del jove amb els cavalls reconvertits en motiu d'adoració (el déu Equus) i com sortir d'aquesta mena de calvari que pateixen, el primer per la forta religiositat forjada a casa i el segon per l'anodina vida privada que el fa submergir-se en el món dramàtic i mític de la Grècia antiga. Fabulosa, frapant, moderna.