







Tertúlia de cinema a Ràdio Desvern. Amb Jaume Vidal, Joan Morros, Carme Nebot, Pol Diggler, Joan Sardà, Pep Armengol i Francesc Aguilar, a més a més de col·laboradors (Andreu Farran, Lluís Veciana) i convidats. Cada dimarts, de 8 a 9 del vespre... I també dissabte, en repetició, a les 14 h!








protagonitzat per Stephane Audran i un circumspecte Michel Boquet, ens presenta justament el que preconitza el títol: una infidelitat de l'esposa, en aquest cas, amb un escriptor. El marit s'adona del canvi de caràcter d'ella i amb l'ajut d'un detectiu, corrobora l'existència d'un amant. Una visita de cortesia del marit a l'amant comença amb gran diplomàcia desembocant en l'assassinat. El desenllaç previsible del engarjolament d'ell no és excusa per tenir en compte la regularitat d'un film d'aparença senzilla però interessant.
969) d'Ingmar Bergman i interpretada per Max von Sydow, Bibi Andersson i Liv Ullman. De nou en una illa escandinava indeterminada, un home refà la seva vida desprès de la seva separació matrimonial. Allà coneix a dues dones: una casada "feliçment" i l'altra amb una minusvalia provocada per un accident on havien mort el seu marit i el seu fill. Una relació a tres que desembocarà en una relació malaltissa amb una d'elles. Pel·lícula que prefigurava la disecció de la institució del matrimoni de films posteriors com "Secrets de matrimoni" o "Saraband".
tres decideixen viure la vida al marge de les seves dones. Desprès del funeral se'n van de borratxera, fins i tot, decideixen fer un viatge llampec a Londres per gaudir amb altres dones, beure i jugar al casino. Una atmosfera opressiva plena de primeríssims plans que tanquem grollerament la profunditat de camp. Ben Gazzara, Peter Falk i el propi Cassavettes, en facetes interpretatives desconegudes, diseccionen les reaccions humanes des del riure fins el plor, passant de l'educació al mal gust en una mena d'intent d'improvització. L'ús del color terròs fa encara més àrida la concepció transgressora de la cinta. Especial i peculiar el seu visionat.





-"En el calor de la nit" (1967) de Norman Jewison, amb uns esplèndids i contraposats artísticament Sidney Poitier i Rod Siegel. En un poble de mala mort de la nordamèrica profunda arriba un home de color en plè moment de la imposició antisegregacionista. Sparta, nom d'aquesta petita vila, pateix l'assassinat d'un potentat al carrer i la policia local creu que és aquest estirat negre que resulta ser un inspector d'homicidis. Amb el rerefons del racisme i la incompatibilitat d'aquells sheriffs del "mid-west" americà es crea un film policíac trepidant amb una curiosa banda sonora del grandíssim Quincy Jones. Una bona pel·lícula a recuperar.
-"Memòries del subdesenvolupament" (1968) dirigida per Tomás Gutiérrez Alea amb Sergio Carrieri i Daisy Granados. Documental ficció de gran nivell d'aquest excepcional director cubà que va saber presentar-nos la Cuba imminentment post-revolucionària en un moment on els ideals marxistes encara imperaven i lels cubans podien marxar lliurement als Estats Units. Desprès de presentar-nos en format documental la situació cap el 1961 s'inicia un fugida endavant del personatge protagonista que no vol abandonar la illa per saber que passarà. En aquest impàs filosofarà sobre el subdesenvolupament cada cop major del seu país, de les reaccions de les persones, de les primeres represions i les formes judicials. Un document interessantíssim d'un període poc conegut de la illa del Carib.
-"El carnisser" (1970) del sempre peculiar Claude Chabrol. En un moment on semblava que va tenir com una mena de dèria per aquella mena de cinema en format sèrie "B", apareix aquest film protagonitzat per la seva musa del moment: Stephane Audran. Un carnisser d'una població del Midi francès s'enamora de la directora d'un col·legi de nens. Mentre ells festegen apareixen mortes a les rodalies unes noies sense ser violades i escorxades com animals. Es evident que el carnisser és l'assassí encara que es plantegin certs dubtes. Pel·lícula massa sobrevalorada i bastant evident en el seu argument.








-"Els productors" (1968) interpretada pel còmic Zero Mostel i un novell Gene Wilder i dirigits per l'oblidat Mel Brooks. Comèdia de situacions i d'excessos on un productor arruïnat pretén fer la pitjor obra de teatre de la història de Broadway per lucrar-se econòmicament. Estarà ajudat per un jove Wilder en el paper d'un contable histriònic que serà el responsable d'aquesta atípica societat destinada a expol·liar a les seves mecenes ancianes. Divertida i esbojarrada, presenta personatges embogits però encantadors i inoblidables. Somriures assegurats.







El cinema coreà

