Cinema sense condicions és un programa del grup Panorames de cinema.

dimecres, 9 de febrer del 2011

La llista del Xesco (19è. programa)

No podem negar la heterogeneitat de les pel·lícules que hem pogut veure aquesta setmana en la secció de clàssics. Les nostres propostes han estat aquestes.

-"Andrei Rublev" (1970) d'Andrei Tarkovsky: obra magna d'aquest oníric director rus, que posteriorment ens va encisar amb joies com "Solaris" o "El mirall". En aquest cas i al llarg de més de 3 hores, ens parla de la història d'aquest important pintor d'icones a la convulsa Rússia del 1400. Un retrat ben ambientat de les misèries de l'època, les problemàtiques religioses, els estaments socials, el treball artesanal amb tota la poesia i la cruesa necessària que Tarkovsky empra als seus films. Realitzada en blanc i negre, retorna al color als últims minuts de la pel·lícula per presentar-nos un recull de la colorista obra d'aquest Miquel Angel de la pintura rusa.

-"L'home de la Manxa" (1972) d'Arthur Hiller i protagonitzada per un esplèndid Peter O'Toole en el doble paper de Cervantes / Don Quixot i la sempre excepcional Sophia Loren fent d'Aldonça / Dulcinea. Aquest musical nascut a Broadway va passar a la pantalla gran amb gran èxit per la seva senzillesa argumental i per les cançons que han estat referent al llarg dels anys 70. Agradable de veure sense pretendre veure una magistral obra d'art.

-"El fantasma de la llibertat" (1974) de Luis Buñuel. Que podem dir d'aquest director irreverent i surrealista de mena que torna a endinsar-se en altres realitats en aquest film de la seva etapa final francesa. Repescant situacions impossibles torna a fer una crítica social contra la burgesia i l'estament eclesiàstic (magnífica escena dels monjos carmelites jugant al pòquer com si fossin gàngsters apostant amb medalles litúrgiques). L'altre "unicum" escènic del film seria la invitació a sopar d'una parella on són rebuts a un menjador on les cadires són WC i un cop fetes les seves necessitats es tanquen al lavabo per menjar. Somni i realitat es combinen en un format potser una mica "demodé" atenent a l'època en que està feta la cinta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada