No podem negar la heterogeneitat de les pel·lícules que hem pogut veure aquesta setmana en la secció de clàssics. Les nostres propostes han estat aquestes.
-"Andrei Rublev" (1970) d'Andrei Tarkovsky: obra magna d'aquest oníric director rus, que posteriorment ens va encisar amb joies com "Solaris" o "El mirall". En aquest cas i al llarg de més de 3 hores, ens parla de la història d'aquest important pintor d'icones a la convulsa Rússia del 1400. Un retrat ben ambientat de les misèries de l'època, les problemàtiques religioses, els estaments socials, el treball artesanal amb tota la poesia i la cruesa necessària que Tarkovsky empra als seus films. Realitzada en blanc i negre, retorna al color als últims minuts de la pel·lícula per presentar-nos un recull de la colorista obra d'aquest Miquel Angel de la pintura rusa.
-"L'home de la Manxa" (1972) d'Arthur Hiller i protagonitzada per un esplèndid Peter O'Toole en el doble paper de Cervantes / Don Quixot i la sempre excepcional Sophia Loren fent d'Aldonça / Dulcinea. Aquest musical nascut a Broadway va passar a la pantalla gran amb gran èxit per la seva senzillesa argumental i per les cançons que han estat referent al llarg dels anys 70. Agradable de veure sense pretendre veure una magistral obra d'art.
-"El fantasma de la llibertat" (1974) de Luis Buñuel. Que podem dir d'aquest director irreverent i surrealista de mena que torna a endinsar-se en altres realitats en aquest film de la seva etapa final francesa. Repescant situacions impossibles torna a fer una crítica social contra la burgesia i l'estament eclesiàstic (magnífica escena dels monjos carmelites jugant al pòquer com si fossin gàngsters apostant amb medalles litúrgiques). L'altre "unicum" escènic del film seria la invitació a sopar d'una parella on són rebuts a un menjador on les cadires són WC i un cop fetes les seves necessitats es tanquen al lavabo per menjar. Somni i realitat es combinen en un format potser una mica "demodé" atenent a l'època en que està feta la cinta.
-"L'home de la Manxa" (1972) d'Arthur Hiller i protagonitzada per un esplèndid Peter O'Toole en el doble paper de Cervantes / Don Quixot i la sempre excepcional Sophia Loren fent d'Aldonça / Dulcinea. Aquest musical nascut a Broadway va passar a la pantalla gran amb gran èxit per la seva senzillesa argumental i per les cançons que han estat referent al llarg dels anys 70. Agradable de veure sense pretendre veure una magistral obra d'art.
-"El fantasma de la llibertat" (1974) de Luis Buñuel. Que podem dir d'aquest director irreverent i surrealista de mena que torna a endinsar-se en altres realitats en aquest film de la seva etapa final francesa. Repescant situacions impossibles torna a fer una crítica social contra la burgesia i l'estament eclesiàstic (magnífica escena dels monjos carmelites jugant al pòquer com si fossin gàngsters apostant amb medalles litúrgiques). L'altre "unicum" escènic del film seria la invitació a sopar d'una parella on són rebuts a un menjador on les cadires són WC i un cop fetes les seves necessitats es tanquen al lavabo per menjar. Somni i realitat es combinen en un format potser una mica "demodé" atenent a l'època en que està feta la cinta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada