L’home com a representació nua en la història ha tingut moments d’esplendor com és el cas de l’antiga Grècia. PRAXITELES, MIRÓ o POLICLET van conformar el cànon de bellesa masculina amb escultures tan conegudes com el “Dorífor” o el “Discòbol”, sense deixar de banda la 
delicadesa amb que es tractava el cos femení en les representacions de les Venus o de les Victòries. Roma va imitar aquesta tendència en cultures on les relacions homosexuals estaven ben vistes.
A l’Edat Mitjana, amb el poder de l’església com a mitjancer, es va prohibir qualsevol representació nua. Gràcies al retrobament amb les formes humanistes clàssiques al Renaixement i amb el bon fer de grans com MIQUEL ÀNGEL i peces com el “David” o els excel·lents nusos de la Capella Sixtina del Vaticà, es torna a tenir en compte la representació realista dels cossos humans, tendència que es mantindria fins als nostres dies.
Al segle XIX i amb l’arribada de la fotografia, els fotògrafs DURIEU i MARCONI van rebre encàrrecs expressos per part de pintors com DELACROIX o escultors com AUGUSTE RODIN perquè fessin instantànies de cossos masculins per poder plasmar-los a les seves obres. Potser el resultat més espectacular sigui el de les figures monumentals en marbre i bronze de RODIN en el seu “Pensador” o el seu “Petó”.
Però no oblidem que la ciència empírica estava instaurant-se amb el positivisme a principis del segle XX i es comença a barrejar la fotografia amb les primeres seqüències que permeten estudiar les
fases del moviment humà o animal mitjançant l’anomenada “cronofotografia”. L’anglès EADWEARD MUYBRIDGE, conegut per aquelles seqüències d’imatges d’homes nus, va comportar la primera mostra masculina del cos en un film.
El cinema mut, si exceptuem aquelles cintes pornogràfiques encarregades per potentats a directors de segona línia considerades de culte en l’actualitat, no va nuar a l’home en cap moment, encara que als anys 20 sí que es va començar a posar de moda el nu femení de manera molt subtil on drapejats i veladures cobrien pits en certes pel·lícules. El primer nu femení integral va ser el protagonitzat per Audrey Munson en un film de 1915 anomenat “Inspiration”. Al cinema americà i sobretot entre 1934 i 1964 no es va acceptar cap nu evident de cap mena i no seria fins el film “El prestamista” de 1965 que una noia de color ensenyava els pits previ haver passat per la censura. D’homes ni parlar-ne.
Però als anys 50 i 60 arribaria la moda fotogràfica del nu esportiu amb l’aparició de les
revistes sobre culturisme. En la societat benestant nordamericana i europea començava a sorgir una subcultura homosexual que va crear icones en els anomenats “beefcakes” o imatges dibuixades o fotografiades de joves amb bon cos a poder ser nusos. Aquest element va influenciar al cinema en personatges nascuts de les sessions fotogràfiques com STEVE REEVES, un culturista redreçat al cinema i conegut per les seves pel·lícules de gladiadors, molt de moda en aquells moments i primer aparador de l’eròtica masculina en el cinema.
De nou l’art i la f
otografia, als anys 60, amb BRUCE WEBER, ROBERT MAPPLETHORPE, BRUCE ABRUCE i el propi ANDY WARHOL van presentar el nu integral com a element natural extenent-se a films com “Trash” o Flesh” on PAUL MORRISSEY presentava a un JOE DALLESANDRO totalment nu. I és que a partir de llavors i quan la censura al cinema va començar a desaparèixer es va considerar el nu masculí pornogràfic pelS atributs externs que tothom coneix mentre que el nu femení es considerava eròtic ja que no mostrava tant.
A partir d’aquí, el cos femení es va presentar amb gran naturalitat, sense tabús ni escàndols. Però en canvi un home nu era ridícul i susceptible de comentaris. També s’ha dit que aquells directors que nuaven als seus protagonistes masculins eren homosexuals, fet que demostrarem a continuació com una gran mentida.
Potser el cinema europeu ha tractat aquest tema amb més naturalitat a partir dels anys 70. El gran trencador va ser PIER PAOLO PASSOLINI on a totes les seves obres nuava a nois i noies jovenetes en films co, “El decameró” o “Saló”, sense amagar, si es donava el cas, possibles ereccions. En el mateix moment, TINTO BRASS, el gran erotòman de les dones, va fer un film de nivell pornogràfic però exhibit en sales comercials com era “Calígula”. No podem oblidar “L’imperi dels sentits” o la naturalitat de KEN RUSSELL que no es va quedar enrera
en obres com “Dones enamorades” o “Els dimonis” i DEREK JARMAN en clàssics com “Sebastian” de 1976, presentava la primera relació sexual descarada i no encoberta entre homes. BERNARDO BERTOLUCCI va nuar a GERARD DEPARDIEU i a ROBERT DE NIRO per ser masturbats per una prostituta a la seva immensa “Novecento”.
Als anys 80 i en un moment de gran aperturisme es comencen a protagonitzar els nusos masculins més sonats com el de RICHARD GERE a “American gigoló”. PAUL VERHOEVEN ho fa a “Delicies turques” i a “El quart home”. JAMES IVORY a “Una habitació amb vistes” o “Maurice”. A Espanya, PEDRO ALMODOVAR presenta a ANTONIO BANDERAS o LIBERTO RABAL nusos a “La llei del desig” o “Carn trèmula” o PETER GREENAWAY a un munt de les seves pel·lícules per motius purament artístics.
Donat el cop
de sortida, els anys 90 van provocar un munt d’aparicions de frontals integrals masculins: HARVEY KEITEL a “Tinent corrupte”, JAVIER BARDEM a “El detectiu i la mort”, EDWARD NORTON a “American history X”, KEVIN BACON a “Jocs salvatges” i un dels més sonats va ser el de BRUCE WILLIS a “El calor de la nit”. També EWAN McGREGOR que no té cap pudor va ensenyar-ho tot a “Trainspotting” o “Velvet goldmine”, LEONARDO SBARAGLIA a “Plata cremada” o GABRIEL GARCIA BERNAL a “Y tu mamá también”.
Els últims anys han arribat ja cintes més transgressores i on les ereccions i fins i tot les ejaculacions es feien patents com a “9 songs”, “Shortbus”, “Lucía i el sexe”, “Cachorro”, “Romance X” o “Folla’m”.
Acabarem amb l’escàndol més recent de COLLIN FARRELL al film “Triage” que va ser tallada la seva escena de nu integral per ser considerada provocativa per tenir uns atributs massa grans i recordarem amb un de simpàtic, encara que no integral, però sí impactant que era veure a “Borat” amb aquell tanga verd amb tirants.
delicadesa amb que es tractava el cos femení en les representacions de les Venus o de les Victòries. Roma va imitar aquesta tendència en cultures on les relacions homosexuals estaven ben vistes.A l’Edat Mitjana, amb el poder de l’església com a mitjancer, es va prohibir qualsevol representació nua. Gràcies al retrobament amb les formes humanistes clàssiques al Renaixement i amb el bon fer de grans com MIQUEL ÀNGEL i peces com el “David” o els excel·lents nusos de la Capella Sixtina del Vaticà, es torna a tenir en compte la representació realista dels cossos humans, tendència que es mantindria fins als nostres dies.
Al segle XIX i amb l’arribada de la fotografia, els fotògrafs DURIEU i MARCONI van rebre encàrrecs expressos per part de pintors com DELACROIX o escultors com AUGUSTE RODIN perquè fessin instantànies de cossos masculins per poder plasmar-los a les seves obres. Potser el resultat més espectacular sigui el de les figures monumentals en marbre i bronze de RODIN en el seu “Pensador” o el seu “Petó”.
Però no oblidem que la ciència empírica estava instaurant-se amb el positivisme a principis del segle XX i es comença a barrejar la fotografia amb les primeres seqüències que permeten estudiar les
fases del moviment humà o animal mitjançant l’anomenada “cronofotografia”. L’anglès EADWEARD MUYBRIDGE, conegut per aquelles seqüències d’imatges d’homes nus, va comportar la primera mostra masculina del cos en un film.El cinema mut, si exceptuem aquelles cintes pornogràfiques encarregades per potentats a directors de segona línia considerades de culte en l’actualitat, no va nuar a l’home en cap moment, encara que als anys 20 sí que es va començar a posar de moda el nu femení de manera molt subtil on drapejats i veladures cobrien pits en certes pel·lícules. El primer nu femení integral va ser el protagonitzat per Audrey Munson en un film de 1915 anomenat “Inspiration”. Al cinema americà i sobretot entre 1934 i 1964 no es va acceptar cap nu evident de cap mena i no seria fins el film “El prestamista” de 1965 que una noia de color ensenyava els pits previ haver passat per la censura. D’homes ni parlar-ne.
Però als anys 50 i 60 arribaria la moda fotogràfica del nu esportiu amb l’aparició de les
revistes sobre culturisme. En la societat benestant nordamericana i europea començava a sorgir una subcultura homosexual que va crear icones en els anomenats “beefcakes” o imatges dibuixades o fotografiades de joves amb bon cos a poder ser nusos. Aquest element va influenciar al cinema en personatges nascuts de les sessions fotogràfiques com STEVE REEVES, un culturista redreçat al cinema i conegut per les seves pel·lícules de gladiadors, molt de moda en aquells moments i primer aparador de l’eròtica masculina en el cinema.De nou l’art i la f
otografia, als anys 60, amb BRUCE WEBER, ROBERT MAPPLETHORPE, BRUCE ABRUCE i el propi ANDY WARHOL van presentar el nu integral com a element natural extenent-se a films com “Trash” o Flesh” on PAUL MORRISSEY presentava a un JOE DALLESANDRO totalment nu. I és que a partir de llavors i quan la censura al cinema va començar a desaparèixer es va considerar el nu masculí pornogràfic pelS atributs externs que tothom coneix mentre que el nu femení es considerava eròtic ja que no mostrava tant.A partir d’aquí, el cos femení es va presentar amb gran naturalitat, sense tabús ni escàndols. Però en canvi un home nu era ridícul i susceptible de comentaris. També s’ha dit que aquells directors que nuaven als seus protagonistes masculins eren homosexuals, fet que demostrarem a continuació com una gran mentida.
Potser el cinema europeu ha tractat aquest tema amb més naturalitat a partir dels anys 70. El gran trencador va ser PIER PAOLO PASSOLINI on a totes les seves obres nuava a nois i noies jovenetes en films co, “El decameró” o “Saló”, sense amagar, si es donava el cas, possibles ereccions. En el mateix moment, TINTO BRASS, el gran erotòman de les dones, va fer un film de nivell pornogràfic però exhibit en sales comercials com era “Calígula”. No podem oblidar “L’imperi dels sentits” o la naturalitat de KEN RUSSELL que no es va quedar enrera
en obres com “Dones enamorades” o “Els dimonis” i DEREK JARMAN en clàssics com “Sebastian” de 1976, presentava la primera relació sexual descarada i no encoberta entre homes. BERNARDO BERTOLUCCI va nuar a GERARD DEPARDIEU i a ROBERT DE NIRO per ser masturbats per una prostituta a la seva immensa “Novecento”.Als anys 80 i en un moment de gran aperturisme es comencen a protagonitzar els nusos masculins més sonats com el de RICHARD GERE a “American gigoló”. PAUL VERHOEVEN ho fa a “Delicies turques” i a “El quart home”. JAMES IVORY a “Una habitació amb vistes” o “Maurice”. A Espanya, PEDRO ALMODOVAR presenta a ANTONIO BANDERAS o LIBERTO RABAL nusos a “La llei del desig” o “Carn trèmula” o PETER GREENAWAY a un munt de les seves pel·lícules per motius purament artístics.
Donat el cop
de sortida, els anys 90 van provocar un munt d’aparicions de frontals integrals masculins: HARVEY KEITEL a “Tinent corrupte”, JAVIER BARDEM a “El detectiu i la mort”, EDWARD NORTON a “American history X”, KEVIN BACON a “Jocs salvatges” i un dels més sonats va ser el de BRUCE WILLIS a “El calor de la nit”. També EWAN McGREGOR que no té cap pudor va ensenyar-ho tot a “Trainspotting” o “Velvet goldmine”, LEONARDO SBARAGLIA a “Plata cremada” o GABRIEL GARCIA BERNAL a “Y tu mamá también”.Els últims anys han arribat ja cintes més transgressores i on les ereccions i fins i tot les ejaculacions es feien patents com a “9 songs”, “Shortbus”, “Lucía i el sexe”, “Cachorro”, “Romance X” o “Folla’m”.
Acabarem amb l’escàndol més recent de COLLIN FARRELL al film “Triage” que va ser tallada la seva escena de nu integral per ser considerada provocativa per tenir uns atributs massa grans i recordarem amb un de simpàtic, encara que no integral, però sí impactant que era veure a “Borat” amb aquell tanga verd amb tirants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada